La Dragonera

Llegeixo una nota a Moterus on s’exposa una circular del Servei Català de Trànsit en la que s’exposa la pauta a seguir sobre les càmeres en els vehicles.

Com alguns sabreu, enregistrar un tram de carretera quan vaig en moto m’encanta, ja sigui simplement per reviure el moment com per mantenir un record del tram. Sempre m’he preguntat si és legal portar una càmera instal.lada, però més que des del punt de vista de seguretat en la conducció (no ens enganyem, si es va en moto es va molt més concentrat que anant en cotxe) sinó per als possibles problemes dels drets d’imatge de  tercers que puguin ser gravats. I ja no parlem de vídeos on alguns energúmens es graven cometent infraccions… Tampoc dic que mai en faci jo d’infraccions, però provo de que no quedi constància

Total, que a la circular bé a dir que expressament no està prohibit gravar, ni portar un dispositiu que enregistri a la moto, però per un cantó no es poden portar accessoris ni elements que mermin el camp de visió o que distreguin la vista de la carretera, així que ja ens podem oblidar de càmeres amb pantalla TFT, que encara que no mirem ens poden multar per això amb fins a 150 euros i 3 punts del carnet.

Per altra cantó tampoc es poden portar ornaments ni elements interiors o exteriors que puguin ser un perill pels ocupants o pels altres usuaris de la via pública, així que muntar una càmera sobre el dipòsit o sobre el manillar també pot ser motiu de sanció de 92,86 euros.

I llavors? Doncs en el meu cas estic fora de perill, perque la meva càmara, la que uso per les grabacions quan vaig en moto, no porta pantalla TFT i no hi ha forma de controlar el que s’està grabant, i per altre cantó va enganxada al Pelacrash de la moto, així que aprofito una arista homologada del propi vehicle i no sobresurt en absolut. Estic lliure de pecat! Es tracta d’una Hero GoPro, pensada per esports d’aventura, on la diversitat de formes d’anclatge i d’accessoris la fa ideal per invents com aquest

Així, puc seguir gravant vídeos com aquest, es tracta del tram Navarcles - Talamanca (BV-1221) que vaig fer amb la meva Suzuki GSR 600:

Si no funciona, visiteu directament Youtube

Després del salt us poso la circular on parla d’això.

V’s!

continua llegint…

Si, ja quasi ningú recorda el fred d’aquest hivern que no s’acabava mai, aquelles plujes de dies i dies i el Sol sense veure’l. Je, ni jo tampoc

Tantes ganes que tenia de que vingués el bon temps i poder aprofitar per fer tot allò que a ple hivern no faries: dinars llargs amb sobretaula a alguna terrasseta prop de la platja, sortides en moto sense anar amb 30 kilos al damunt, dies de platjeta amb xiringuito i dinars de pollastre a l’ast… i sobretot, tardes senceres dels dies de cada dia al balcó, xerrant, sopant, amb una birreta a la mà…

Una de les ventatges d’aquest piset és l’inmens balcó que dóna a un parc prou gran, amb arbres alts. A les tardes després de treballar, toca posar-se còmode, agafar una birreta ben fresca, apoltronar-se en una hamaca, i deixar que la fresqueta de la tarda faci el seu efecte.

L’altre versió és la dels divendres, quan es queda amb alguns amics i anem a dinar alguna cosa al Port. Un menú barat, inmens i bo ens dóna per fer una bona sobretaula al restaurant… fins que ens adonem que som els últims de la sala i toca aixecar-se. L’últim cop ens vam deixar endur per la proposta de l’amic Roca de continuar la sobretaula en algun altre lloc, i ens vam moure fins a la Barceloneta. Allà, anclats en una terrasseta prop de la platja van anar passant les hores entre birretes i clares, amb amics i parelles que anàven fent acte de presència.

Aquestes tardes d’estiu són les que em proporcionen els bons moments, aquells que et fan recordar que segueixes viu, que tens el teu cercle, que segueixes rient i gaudint de la vida. Visca l’estiu i les seves tardes a la fresqueta!

Dilluns al matí, surts de casa en direcció a la feina. Com que arribes tard et dirigeixes cap al Bicing més proper. “Així esgarraparé uns minuts” penses. Treus la tarja, l’apropes al sensor i et marca la 14. Doncs au, a caminar fins la bici. La despenges, la comprobes, i els frens no van. La deixes i tornes al sensor. Treus la cartera, apropes la tarja al sensor: La 15. Tornes a desar la cartera i a caminar fins a la 15. La despenges, la comprobes, i aquesta té la roda punxada. La penges i tornes cap al sensor. Ara la 17. Tornem-hi. Aquesta no té seient, però l’has de despenjar i penjar que si no et diu que en tens una d’agafada. Ara la 26. Aquesta ja directament té el pneumàtic fora. Cinc bicicletes després ja ha donat la volta i em dóna la 10. Aquesta té bona pinta. Els frens funcionen, les rodes no estàn punxades, el seient el puc elevar bé… Doncs vinga, apostes: o no funciona el canvi, o la cadena salta, o l’inmens parafang frega amb la roda i fa soroll… Doncs no, el seient no aguanta la postura horitzontal i es mou, així que o et caus endarrera o endavant, i per acabar-ho d’adobar, aquesta bici també té el manillar tort i vas de costat. Genial. Cap a la fèina. Això ahir em va emprenyar molt… però avui aquestes bicicletes encara hi eren!

Uso el Bicing cada dia com a mínim un cop des de fa un parell de mesos. Em vaig treure el carnet fa més d’un any. Al principi l’usava per plaer, i com que no era necessari fitxar enlloc, no m’importava trobar-me amb bicicletes malmeses. Després el vaig començar a usar per visitar amics, i em vaig trobar que els horaris eren massa justos i les estacions sempre eren plenes. Vaig deixar d’usar-lo. Últimament he tornat a donar-li una oportunitat. Les estacions han crescut, hi ha una remesa de bicicletes noves (les sèries 13.000 i 14.000 acostumen a estar en bon estat) i més o menys estava content, però ha estat passar Sant Joan i Sant Pere i la qualitat de les bicicletes és horrible. Entenc que unes bicicletes al carrer, en dies festius, amb petards i nanos lliures pels carrers, les bicicletes són un blanc fàcil, però on està el servei de manteniment? Si arribes a l’estació i 6 de les 8 bicicletes està en mal estat, i els usuaris ens les anem saltant, com és que el dia següent encara hi són?

Un gran invent, si, de veritat, però una molt mala gestió. Aquí un usuari descontent amb l’Ajuntament.

Arriba l’estiu i molts ens estem preparant per les vacances. I uns quants d’aquests ens agrada viatjar sobre rodes, sigui en cotxe o en moto.
Des de Barcelona, tot el que sigui anar per Europa es basa en creuar França per un lloc o un altre, i si fem una tirada llarga i només volem creuar França (no visitar-la) ens hem de familiaritzar amb les autopistes (o autoroutes com li diuen allà).

En aquest article tenim les classificacions que França usa per tarifar els vehicles que circulen per les seves autopistes, els límits de velocitat i les tarifes usades per cada classe de vehicle.

continua llegint…

Amb un cafè a la mà m’assento davant del meu ordinador, l’engego, conecto amb les notícies on-line i m’assebento que en Michael Jackson ha mort als 50 anys a Los Àngeles, California, després de patir un atac de cor durant la tarda d’ahir. Segons les fonts que cita la notícia, quan els metges van arribar ja se’l van trobar inconscient, el van provar de reanimar i el van portar a l’hospital de l’Universitat de California on va arribar sense respirar i va acabar morint.

Al lloc oficial de’n Michael Jackson hi ha una nota de condolència escrita pels caps de la corporació Sony, alabant la seva carrera i la seva persona. Va ser un dels grans, arribant a ser l’autor que més còpies havia venut d’un LP amb Thriller, que ens va enganxar a molts de la meva generació amb temes rítmics i amb el seus balls i coreografies.

A nivell personal haig de reconèixer que sempre he estat un fan de la música de’n Michael Jackson, sobretot a partir del Thriller. Aquest i el Bad els tinc en vinil, i el Dangerous va ser el primer CD que vaig tenir. Recordo sentir les seves cançons a tot volum a casa, al cotxe, al walkman… Temes com Man in the mirror, Give it to me, Smooth Criminal, Jam, i llavors els hits com Thriller, Beat it, Billie Jean, Bad, Remember the time, Black or White… Totes elles grans de la música. The King of Pop que es fèia dir.

Sempre m’ha sabut greu les esquitxades en forma de demandes que va rebre sobre l’abús de menors. Sempre he defensat que no va tenir una infantesa natural i que a nivell emocional era un nen amb ganes de compartir com un nen. No puc jutjar ni valorar si el que dèien era cert o no, així que sempre m’he quedat al marge, sempre m’he quedat amb la seva música.

Després del salt, un petit recull d’alguns vídeos que he recollit per YouTube, com a petit tribut des d’aquest racó d’internet. De totes formes, les millors cançons amb els millors vídeos els podeu trobar visitant el canal de’n Michael Jackson a YouTube per a total qualitat (però no deixen insertar els seus videos a les webs).

Actualitzo: Corre el rumor que la causa de la mort ha estat per una sobredosi de pastilles. La notícia la he llegit a el País.

Jackson, just beat it!

continua llegint…