A les golfes d´una casa gran
que entre tots vam haver d´apariar
tot un mon per aprendre
sense pares ni mestres.

Viatge a Itaca i King Crimson al plat
i els primers canutets d´amagat
sota aquella mirada
de un tal Che Guevara.

I era allí tancats
on ens vam fer grans
sense pensar mai
que el destí ens deixaria els vidres trencats.

Amics d´abans,
tants anys sense veure´ls, en sec tan estranys.
Antics companys,
que el dia que els trobes promets de trucar-los demà .

Cauen del calendari els fulls
i amb cada un ens sentim més vençuts
però sovint fent memòria
oblidem les cabòries.

El destí ens ha anat escampant
i enyorem les estones plegats,
les agendes son plenes
massa feina i problemes.

No sabem ni on som
cadascú al seu mon
esperant el torn
que la vida ens convidi a ballar altre cop.

Amics d´abans
tants anys sense veure´ns, en sec tan estranys.
Antics companys
que el dia que els trobes promets de trucar-los demà .

I malgrat el temps
rera cada gest
reconec el nen
que els diumenges es colava per entrar al ball.

Amics d´abans,
Tants anys sense veure´ns, en sec tan estranys
Antic company
encara que no t´ho creurà s
prometo trucar-te demà ,
encara que no t´ho creurà s
prometo trucar-te demà .

Aquesta entrada va ser postejada el Dilluns, 12 de Setembre de 2005 i està classificada sota Lletres de Cançons. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.