Estenc la roba al celobert amb ulleres de sol
per no ensenyar les marques que encara porto dels llençols
 sense rentar que sempre fan olor de tu.
Remeno aquell calaix vermell buscant un cigarret
i només trobo entrades de cadascun d´aquells concerts
que vam veure plegats i volem emmarcar.
El meu balcó vol aturar la guerra amb un cartell tossut i estripat
que com jo sembla no tenir més feina que seguir esperant.
Per qué no vens..
Ensopegant responc al timbre del contestador
però és només propaganda que deixaran en el replÃ
per que la bústia és plena i he perdut la clau.
Posant la `tele` vaig passant cadenes
 que competeixen en cridar més fort fins que l´absurd
i la vergonya aliena fan que en tingui prou.
Per qué no vens…
Estripo pà gines quadriculades plenes de taques blaves i gargots
que dins la paperera arrugades criden el teu nom.
Per qué no vens….

Aquesta entrada va ser postejada el Dilluns, 12 de Setembre de 2005 i està classificada sota Lletres de Cançons. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.