Han trucat, corro depressa
ho he somiat, no ens has deixat
trec el cap per la finestra
fa molt temps que no apareixes.

No recordava el que es passar
que algú que vols el veus marxar
i ara veig clar el significat
d´aquest temps al teu costat.

Però no ets tu i això molesta
no sé com sortir d´aquesta
i em sento en un cercle tancat.
És com si de sobte el tot
em fes por i no vull sortir al carrer
em fa por la sensació
de que ja no puc veure´t mai més.
I aquell cel que tan me´l mirava
s´ha fet gran o l´he deixat.

Com si tot que tan clar ho veia
es fes fosc i ho veiés borrós.
Més que afligit i adolorit
més que amargat i atabalat
mes que enrabiat i enfonsat
així, em sento quan penso en tu.

Voldria dir-te que sí, sempre estaràs amb mi
sempre estaràs aquí, et portaré sempre amb mi
Ni quan estigui sol, tu sempre estaràs amb mi.

Potser ara el millor és oblidar
i recordar el bé que ens ho vam passar
però això és dur, la gent en parla
i fa més gran el buit que tu has deixat.

Amb el temps oblidaré
però a tu a dins sempre et portaré
i a on em porti el meu destí
tu sempre m´hi faràs camí.

Quan ho vas fer em vas putejar
mai ho he entès, mai ho he vist clar
és com si tot que tant clar ho veia
es fes fosc i ho veiés borrós.

No recordava el que és passar
que algú que vols el veus marxar
i ara veig clar el significat
d´aquest temps al teu costat.

Voldria dir-te que sí, sempre estaràs amb mi
sempre estaràs aquí, et portaré sempre amb mi
Ni quan estigui sol, tu sempre estaràs amb mi.

Aquesta entrada va ser postejada el Dilluns, 12 de Setembre de 2005 i està classificada sota Lletres de Cançons. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.