Més que la meva sang, més que tot l´or d´un banc
més que saber cridar, més que poder plorar, tu ets molt més important.
Més que poder somiar, més que saber oblidar
no canviarà res per poder despertar i que m´estiguis mirant.
No, no tinguis por, desitjar-me no és dolent
no cal que diguis res, que el que vulguis ja ho faré,
ja ho sé.
Més que la meva sang, més que poder saber
el que hi ha més enllà , del sol hi quanta gent
el que passi demà si et tinc al meu davant
res no m´importarà .
I és que es veritat, que mai no existirÃ
no m´importa ja tant, com tenir-te al costat.
Mai vaig saber esperar, i és que no em se aguantar
si tu vols i jo vull, no has de fer-me patir, no ho deixem refredar
No, no, no tinguis por, desitjar-me no és dolent,
no cal que diguis res, que el que vulguis ja ho faré,
ja ho sé.
Més que tot l´or d´un banc, mes que mai fer-me gran
més que poder saber qui seré d´aquí uns anys,
més que no saber odiar perquè com estimar, tu ja m´ho has ensenyat.
Més que la meva sang, més que poder saber
el que hi ha més enllà , del sol m´importa gens
el que passi demà si et tinc al meu davant
res no m´importarà .
No, no, no tinguis por…
Més que la meva sang…
Més que tot l´or…

Aquesta entrada va ser postejada el Dilluns, 12 de Setembre de 2005 i està classificada sota Lletres de Cançons. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.