Parlen els vells d´una història d´amor
d´un cavaller enfrontat a un drac cec.
Llança a la mà , sobre un cavall d´acer
lluiten els dos per tenir el dret
a l´amor de la Serina, Reina del Gel.

Talla l´acer la carn dura del Drac
crema el seu foc la mà del Cavaller.
Lluiten a mort, monés un serà el rei
d´aquell castel, on s´amaga un tresor,
és l´amor de la Serina, Reina del Gel.

Per un instant, els estels,
són testics d´una lluita mortal.
Dins el castell, ombres sobre el cos,
tremolors d´una reina plorant.

I quan la vall s´ha tenyit de sang,
l´últim crit de la nit, posa fi al combat.
Res es mou, res es mou,
res es mou, només el vent,
que s´emporta les paraules del cavaller.

Aquesta entrada va ser postejada el Dilluns, 12 de Setembre de 2005 i està classificada sota Lletres de Cançons. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.