Quà ntes coses hi han en aquest món
que podriem ser i no som?
Aus, vaixells surant en un desert inmens,
no dubtaríem tant.
Però així sóc un més entre un milió
davant del televisor,
esperant que arribis, són les cinc,
és fosc, i encara plou.
I m´enganxo.
I m´enganyo.
Quan m´enganxo a tu
com un boig.
Ho veig i no, no ho vull,
però ho sento endins avui.
Forats al cel, espessos mars,
ingenis nuclears, quin mal!
Vaig canviant canals com un desfals
mentre el meu cor s´enfonsa en el sofà .
Ja són les sis, ja són les set
i el Sol no surt si tu no hi ets.
Jo m´enganxo.
I m´enganyo.
I m´enganxo.
I m´enganyo.
I m´enganxo.
I m´enganyo.
Quan m´enganxo a tu
com un boig.
Pots dir-me que és fà cil,
que he d´aturar el cap, deixar de pensar.
Si pogués aixecar-me,
i desendollar, poder-te oblidar.
Però m´enganxo.
I m´enganyo.
I m´enganxo.
I m´enganyo.
I m´enganxo.
I m´enganyo.
Quan m´enganxo a tu
com un boig.
Cridaré el pel món, oh yeah!
Cridaré el teu nom, cridaré més fort,
si, fins que no em quedi veu.
Deixa´m veure el cel, deixa sortir el Sol,
deixa´m obrir els ulls, si!
Cridaré per tu!

Aquesta entrada va ser postejada el Dilluns, 12 de Setembre de 2005 i està classificada sota Lletres de Cançons. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.