Bé, aquest serà un post “remember when”, sortit d’una conversa d’ahir amb el Roca i l’Andrea. Ahir ens vam donar compte de que la gent recorda les coses segons l’ús que li fa a aquestes mateixes coses. Recordem telèfons que ens van sobtar per alguna raó, o dels familiars més propers perque els uses més… o certes ensenyances que te les van ratllar tant i tant que les tens gravades ben endins… com és el cas de de l’Himne del Laia. Mare meva, 8 anys repetint-lo una vegada i una altra, i una altra, i vinga, i torna-hi, i un altre cop, i ara amb públic, i ara amb piano, i ara l’Elvira que ho vol repetir… però bé, sigui com sigui, van aconseguir el que es proposàven: que aquells nens recordéssin on havien estudiat el EGB, a l’Escola Laia.

Sobre l’himne en sí, val a dir que ara, amb el temps, em sona convergent. Potser als nens se’ls ha d’ensenyar els valors d’aquesta manera, però estic segur que avui per avui no l’aprovarien per cursi, jeje!

Doncs avui faré el meu tribut particular: transcriuré de memòria l’Himne del Laia. El problema és que crec que he anat oblidant coses… Si per aquelles casualitats de la vida algú cau aquí i veu que està incompleta, que m’ajudi!

Himne del Laia

Nostra escola on tots hem après a llegir

li cantem junts amb goig i alegria.

Professors que ens heu anat seguint amb amor

també ens heu ensenyat el valor de la amistat.

Molts records hem anat guardant en els nostres cors d’infants,

molts records que ens acompanyaran i ens guiaran.

Quan jo canto, jo canto amb tots els companys

l’himne del Laia que ens fa ser grans i germans.

Aquesta entrada va ser postejada el Dijous, 05 de Octubre de 2006 i està classificada sota General, Rallades, Cultura. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.