Avui mentre dinàvem al Office amb el reste del DT (Departament Tècnic) ha sorgit una conversa interessant. El centre eren aquelles pelis que potser considerem com frikades… Però m’ha fet pensar… Quines pel.lícules podríem considerar que ens han marcat més en el pas del temps? Quines són aquelles que t’han ampliat l’angle de visió? Quines consideraries pel.lícules de culte (encara que no estiguin classificades així)?

En aquest article exposo les que més m’han marcat, les que em fan valorar certes coses o que m’han empès a pensar d’alguna forma. Quines son les teves?

TRON

Aquesta pel.lícula per a mi és una de les més importants. Em va agafar just en la època que començava a fer els meus “pinitos” amb la programació, quan tenia prop de 8 anys. M’agradava toquetejar el BASIC del meu Spectrum i entenia què era un programa i què eren les instruccions… Aquesta peli tracta d’un programador al que li han robat la autoria d’uns jocs i acaba introduït en el món dels programes, que són caracteritzats com persones amb les seves vides i les seves tasques. Això em va fer ser pulcre en la programació… la idea tonta és que si fas malament un programa, a aquest li faltarà un braç, o serà cec, … També em va fer cridar l’atenció de les motos, doncs un dels clímax és en la graella de jocs, especialment en un joc de motos a l’estil Snake.

AKIRA

Ja havia crescut una mica, però no gaire més, quan va caure a les meves mans un còmic interessant. El meu tiet, molt ficat en aquella època al còmic de qualitat, seguia una col.lecció d’un còmic japonés situant el contexte al Tokio del 2019, després d’una guerra nuclear causada per la tecnologia avançada. El fil argumental girava entorn a uns nens que havien estat usats per a experiments i que havien assolit uns poders mentals. Un d’ells es descontrola i causa la destrucció de la ciutat, on a partir d’allà es junten bandes de motoristes, exèrcit, polítics, teològics, integristes, … La pel.lícula és una versió reduïda que introdueix un fil una mica diferent explicant una història més curta. Em va despertar molt la imaginació i potser encara més l’amor per les motos (els protagonistes les usàven quasi sempre en persecucions increïbles).

MAD MAX

De fet, amb la que vaig crèixer va ser MAD MAX II. La tenia gravada de la TV en Beta i me la tragava quasi cada setmana. L’argument seguia la primera peli, un ex-poli (un jovenet Mel Gibson) després d’un holocaust en un Ford Falcon Coupe XB GT del 1973, en un món quasi desèrtic, ple de bandes que pugnen per la benzina, un bé tan preuat que causa setges i guerres. El clímax de la pel.lícula et porta a una persecució prou llarga de tota una banda de pseudo-cotxes (al estil buggy) contra un trailer suposadament ple de benzina sobre una carretera inmensa que creua el desert. UA! Una gran pel.lícula d’acció amb gran olor a benzina… qui volia al Rambo si teniem a Max?

La Guerra de las Galaxias

Bé, poca cosa que explicar d’aquesta, no? L’argument quasi que el coneix tothom. Jo vaig disfrutar amb la que en aquella època era “la primera” i “la tercera”, és a dir “Starwars IV: Una nueva esperanza” i “Starwars VI: El retorno del Jedi“. Veure aquelles batalles estelars entre X-Wings i Tie Fighters, l’impactant “Lado oscuro de la fuerza”, el Maestro Yoda (un tap de suro que resultava ser un gran mestre”)… Un bon film d’aventures de ciencia ficció. Podria dir que em sé els diàlegs de memòria Per a mi es tracta d’una pel.lícula de culte. Somiava amb Alderaan, escuts deflectors, sables làser, … Quina època…

Blade Runner

Potser una de les pelis que em va fer pensar en un possible futur. Feta en una època amb pocs recursos informàtics, l’ambientació, l’obscuritat i la complexitat argumental fèia que contra més em costava d’entendre, més la mitificava. Es tracta d’una peli policiaca ambientada en un futur d’aglomeració social on la tecnologia aconsegueix fabricar els Nexus 6, uns robots humanoides tan perfectes que ens sobrepassen… i es rebelen! Els replicants (així es dèien) estan mesclats entre la gent i és tasca de Rick Deckard (Harrison Ford), part del cos especial de Blade Runners, de trobar-los, identificar-los i “retirar-los” (és a dir, matar-los). Una molt bona pel.lícula on jo destaco principalment la escena final, després del clímax, quan l’últim Nexus 6 (Roy) relata unes últimes frases amb gran eloqüència (per mi, un dels millors finals que he vist): “Yo… he visto cosas que vosotros no creeríais… atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de la puerta Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir.“

Érase una vez en América

Potser aquesta és una de les pel.lícules sobre la mafia a amèrica que més m’ha captivat. El Padrino estava molt bé, però aquesta jo encara la trobo millor. Es tracta de la vida d’un grup d’amics de Manhattan a principis del segle XX que comencen com a carteristes i se segueix la seva història fins que són grans capos pel contraband d’alcohol a plena llei seca. El fil argumental ens porta a des dels suburbis jueus a sales de festa clandestines passant per fumatoris d’opi… Típica pel.lícula de gàngsters de molt bona qualitat on Robert De Niro fa un paper impressionant… Dirigida per Sergio Leone amb banda sonora de Ennio Morricone. Simplement perfecte.

Matrix

Aquesta és una altra d’aquelles sagues que a uns els impacten i altres desprecien. Al ser una pel.lícula moderna no ha donat temps a ser presa com a icona d’una època, però per a mi (oblidant els excessos) és una gran obra d’art. Presenta una quantitat ingent d’efectes especials i planteja un concepte que justament és el que em captiva: en un possible futur els homes arriben a assolir prou tecnologia per fabricar un entorn virtual on tothom porta la seva vida. L’evolució de les màquines arriba a un punt que prenen consciència i es tornen en contra de l’home, usant aquesta tecnologia virtual per esclavitzar-los fins al punt de controlar tota la seva vida per produir energia mentre són inconscientment conectats perpètuament a aquest món virtual. Mentre les persones creuen viure la seva vida, a la vida real són simplement elements energètics dins de granges d’electricitat. S’organitza una resistència amb uns quants supervivents des de l’única ciutat que encara no ha pogut ser invaida, buscant l’elegit que els lliberarà de l’esclavitud.

Conceptes com la conexió perpètua a un món virtual em fan pensar en l’evolució de jocs com The Sims o Second Life, on pots portar la teva pròpia vida (amb relacions socials, economia, …) fins arribar al punt de no desconectar-te mai… Dóna que pensar, oi?

Altres pel.lícules amb algun aspecte interessant

• Cube: Bona pel.lícula per fer una mica d’anàlisi social. Un grup de persones tancades dins d’un inmens cub de Rubick. Una espècie de terror claustrofòbic digne de ser vist.
• Pink Floyd The Wall: Aquest grup de rock sinfònic va plasmar en una pel.lícula totalment musical tot l’escenari del moment, desde la repressió escolar, la desmembració familiar a causa de la guerra, el mur de berlin, la decadència del rerafons d’una estrella de rock, la bogeria d’un dictador, el com les drogues t’aïllen del món, la sobreprotecció materna, la desilusió envers la parella… Una obra d’art que cal veure amb predisposició mental.
• El único: Aquí em mateu. Pel.lícula cutre d’òsties del Jet Li que només pot ser nombrada per un concepte: el multivers. Imagina que realment no hi ha un univers… imagina que hi ha un univers per cada opció a la vida que no has triat… Llavors imagina que tens un altre “jo” a cada univers… un seràs tu, un altre seràs gay, un altre seràs milionari, un altre seràs militar, … impactant, no?

Bé, podria dir-ne alguna més, però ara mateix no em ve al cap, o les que em venen ja baixen bastant el nivell. I vosaltres? Quina pel.lícula us ha marcat?

Aquesta entrada va ser postejada el Dimecres, 29 de Novembre de 2006 i està classificada sota Rallades. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.