Recentment he tingut una oportunitat d’aquelles que no es poden desaprofitar a la vida: algú que es desprén d’un Apple. Gràcies a l’Albert, puc posar les mans en un d’aquest ordinadors personals de la marca que tanta controvèrsia crea en el mercat, tant pel seu diseny com per la gama de gadgets que ostenta.

Personalment mai havia tingut l’ocasió de posar les mans en cap Mac OS (menteixo, un cop mentre treballava a 9TRES, però no va arribar ni a 10 minuts).

De fet, la intenció real és aprofitar la oportunitat per veure si puc treballar amb un apple d’una forma més o menys pràctica. Abans que se’m titlli del que sigui, s’ha de tenir en compte que tot just fa uns mesos que he passat a la cara Linux de la informàtica, i per a mi un Mac és un intent d’aparcar definitivament el meu cantó Windows’ero. No en sé res d’aquest sistema operatiu i sóc el més proper a un usuari que va a una botiga a comprar-se el seu primer ordinador.

Així que aquí estic, amb un Sistema Operatiu mol maco, i molt suau, però que explota molt els Shortcuts (va, com es traduiria?). Em perdo en el meu vici en les finestres.
De totes formes, agafar-li la gràcia no és massa complicat… Un pas important és acostumar-se a la barra contextual superior, que canvia en funció del programa en primer pla. Després adonar-te dels petits detalls com la forma que té de classificar i ordenar els apartats, arxius i dispositius. Si ho prens com un conjunt de recursos i que cadascun té la seva estructura d’arbre comences a trobar-li l’estructura.

Una de les parts bones és que les configuracions bàsiques per a que les coses comencin a anar funcionant son molt senzilles, en uns menús molt intuitius, i sense que t’hagis d’aprendre un sistema operatiu nou pots configurar la tarja de xarxa i au, ja tens internet. Que vols música? Doncs cap al iTunes i a carregar música… que la tens en una unitat de xarxa? doncs cap a “Red”, selecciones el servidor, recurs compartit i au, a carregar cançons. Ni clients de xarxa, ni arxius de configuració, ni serveis a arrencar… pim-pam-pum.

Ara, de moment, no em posaré a fer res sèrio… Per mi el més important ara és agafar “soltura” amb aquesta nova interfície i jugar amb ella… Sé que no li manca potència, doncs el fet de poder obrir una consola i senir-te còmode amb instruccions típiques Unix ja diu molt… Però ara mateix estic flipant més pel que veig que pel que puc fer.

És allò que passa quan tens quelcom que has vist sempre de passada: quan el tens a les mans et ve al cap tot el que et relaciona amb ell: el meu tiet que se’n volia comprar un, l’amic de turno que te’l deixa remenar… I ara entens com és que tothom que en pot gaudir un temps d’un acaba parlant-ne tant bé.

Estic segur que no tot seran coses bones, però la primera impressió és bona. Potser ara mateix les coses són fàcils perqué no li demano res de l’altre món. Tal com anuncia aquest PDF, el seu cor està basat en una versió de FreeBSD, així que molt dolent no deu ser. Bé… poc a poc, que tampoc és plan d’avaçar-me massa

No vull deixar escapar l’oportunitat de donar gràcies altra cop a l’Albert per (quasi) regalarme un G4 d’aquestes característiques, a l’Anna per posar-me en contacte amb l’Albert, i a Mr.Nice per donar-me suport logístic i com no, a en Manel que m’aguanta pacient les meves preguntes de novato…
Salut!

Aquesta entrada va ser postejada el Divendres, 02 de Febrer de 2007 i està classificada sota Informàtica. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.