A mi també em sembla una collonada, t’ho haig de reconèixer. A més em considero ateu i per això veig la tradició amb ulls crítics. Es que ni tansols és cristiana!! Però és cert, com tot (sembla ser), ens hem deixat invaïr per la “cultura global”.

Vols quedar bé amb la xicota? Doncs regala una flor (paga una flor). Si la gent s’informés una mica, veurien que l’origen del “dia dels enamorats” la gent s’unia en una festa de sexe i fecunditat en honor al Déu Pan.

I si me’n recordo, el dia de Sant Jordi ja postejaré el seu origen

En fi, et veig molt ven informat. Jo soc un neòfit amb postulats radicals en contra d’aquesta festa que puja en adeptes a mesura que s’espanyolitza Catalunya. Son opinions…. que fariem sense elles, no?

Ara bé, això no vol dir que estigui d’acord en les variacions modernes d’aquesta celebració, com tampoc estarien d’acord els contemporanis quan l’Esglèsia va absorvir una festa tradicional pagana, canviant la festa per la oració.

Amb el pas del temps, la cultura d’un poble reforça les arrels amb les que més s’identifica. Potser la llegenda de Sant Jordi ens la fem més catalana, però per un costat cal recordar que llegendes exactament iguals aparèixen per tot Europa, i per altra costat Sant Valentí (abans festes Luperales, i abans vés a saber) es encara més antiga que nosaltres, els catalans, els llatins, els romans i els cristians.

Pero tes raó, avui en dia si vols celebrar-lo has de gastar, com el Nadal.