A vegades obres la TV i veus un polític dient quelcom, i pots arribar a creure-t’ho, o emocionar-te, o enrabiar-te… Fins que arriba un moment que els perds la por i el respecte, veus com passa el temps i per la mateixa TV desfilen caps de la oposició criticant certs temes que el govern porta fluix, que al cap de poc pujen al govern i cometen els mateixos errors, mentre que els caps de l’oposició contemporanis els acusen del mateix.

És com un bucle infinit. Ara són els del PP, ara són els del PSOE, després tornaran a ser els del PP, … No diré que uns són millors que uns altres, doncs amb els sous que es paguen a les persones públiques relacionades amb el govern tots acaben essent iguals. Jo, en el temps que porto observant el panorama polític, he arribat a la conclusió que s’ha de ser bastant escèptic. No em crec la majoria de la pantomima. On s’és vist que un cap de la oposició estiri del “No a tot”? Com pot ser que haguem tingut un govern que ens volia fer creure que els responsables d’un atemptat eren uns altres?

A continuació penjo un vídeo molt ilustratiu. Es tracta del senyor Jose Maria Aznar, cap del govern espanyol durant vuit anys (1996 - 2004). Pertany al partit de la dreta espanyola (quan els interessa són de centre-dreta, i actualment a la oposició actuen com a extrema-dreta). En el moment del video, la seva posició era de cap del Partit Popular en la oposició i va dedicar tots els esforços a desbancar el govern d’aquell moment, el PSOE de Felipe González. Va ser la època del famós “Váyase, señor González”. S’ha de remarcar que el PSOE portava tres legislatures i, com qualsevol partit que está al poder massa temps, es començava a corrompre.

Mitja Espanya indecisa, de centre, cansada dels escàndols del PSOE després de masses anys al govern, van votar al partit que encapçalava la oposició i que gastava quantitats ingents d’energia en desacreditar el contrincant. En aquest video tenim una entrevista de 1993 on es critica durament molts temes de candent actualitat en aquell moment. Val la pena prestar una mica d’atenció, doncs resulta que els mateixos problemes els seguiem tenint després de dues legislatures de l’entrevistat. I potser pitjor, perqué vam anar com a atacants a una guerra injusta que ens va fer patir un atemptat sagnant l’onze de Març del 2004.

Conclusió: Esceptisisme. En un moment donat hi ha un govern que tracta de fer la seva feina. La oposició ratlla l’agobio presionant i presionant sense deixar treballar i quan per fi consegueixen el poder comenten els mateixos errors, provoquen de nous, prevariquen, estafen, … Quin sentit té? Va haver de ser un atemptat que fes despertar el poble just avanç de la reelecció per tercer cop del partit d’aquest homenet del bigoti. Es que la massa només sap actuar a base de cops? Bah.

Aquesta entrada va ser postejada el Dimarts, 20 de Febrer de 2007 i està classificada sota Rallades, Videos on-line. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.