Talamanca és un poble situat al Bages, a uns 50 kms de Barcelona i a uns 20 kms de Manresa, en el kilòmetre 27 de la carretera BV-1221 que creua el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Es tracta d’un indret enmig de la frondositat que ens dona el Parc Natural i amb una vista increïble de Montserrat. Els que hem format part de la colla del poble sabem que es tracta del nostre racó de pau per excelència, on ens retrobem per passar bons moments de calma o d’esbarjo.
Fa uns anys l’Esteve Llop va escriure una breu història del poble i la vam penjar a l’antiga versió de LaDragonera. Avui, la rescato per mantenir viva la procedència i saber d’on ve aquest poble tranquil a les portes del Parc.

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Talamanca es troba a llevant de la comarca del Bages, entre els termes de Calders, Monistrol de Calders, Mura, Rocafort, El Pont de Vilomara, Sant Fruitós de Bages i Navarcles. El poble de Talamanca és molt petit, però proporcionalment té un terme municipal gran, de 22,55 km2. L’altitud màxima del terme és de 689m (Collet de Lligabosses), i el punt més baix és el riu Llobregat, a 200m. El poble es troba a la serra del Rossinyol, a 552m, que és per on passa la carretera de Terrassa a Navarcles. Les masies del terme es situen als peus de diversos puigs de la carena central, i a les valls de les rieres. El clima és mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Tot i això, pràcticament cada any neva almenys una vegada, si no al poble, a les muntanyes més properes (Montcau i Sant Llorenç).

HISTÒRIA DEL CASTELL

Diversos estudis apunten que en l’època ibèrica (s.III aC) hi hagué la primera població al terme, al Puig Castellar, a prop del mas de la Vila, a un quilòmetre del poble. Les restes que es conserven són murs i fragments de ceràmica, ferro i bronze. També s’ha trobat terrisses grises de l’Edat Mitjana i monedes de finals del segle VIII. L’origen del poble actual es remunta a finals del segle IX, durant la segona repoblació del territori català després de la invasió sarraïna, duta a terme per Guifré el Pilós. Talamanca és un topònim d’origen àrab. “Talc” significa el vessant coster, i “al-manqab” del camí. Com la majoria de municipis del Bages, el castell s’edificà per a defensar el terme. El primer document sobre el poble és de l’any 967. Es tracta de la donació d’uns terrenys del castell al monestir de Sant Benet. El domini del castell fóu primer dels comtes de Barcelona, i més tard dels Cardona. L’església de Santa Maria de Talamanca s’esmenta en documents de l’any 1038, i ens consta que entre el castell i l’església ja es va anar formant un petit nucli habitat, que donà origen al poble. Amb l’arribada del feudalisme, el castell deixà de dependre dels comtes, i passà a mans dels Senyors de Talamanca. Bernat de Talamanca inicià una nissaga el 1186. Tenim documentació irregular sobre els senyors del castell des del segle XII fins al XVIII, quan el cognom Talamanca és substituït per Castellbell, a causa de l’entroncament amb altres famílies de nobles catalans, que arriben fins els nostres dies.

LA POBLACIÓ DE TALAMANCA

Els origens medievals del poble es remunten a finals del segle IX. Com hem dit, entre el castell i l’església ja hi havia cases, però la majoria d’habitants del terme es repartien per masies aïllades. La població era formada per pagesos lliures, propietaris de les seves terres, fins que entre els segles X i XI començà el feudalisme i, gradualment, els pagesos anaren perdent llibertats. Començaren pagant certes rendes al senyor del castell, fins arribar a l’extrem de ser les persones físiques moneda de pagament entre senyors feudals. Us sona el “dret de cuixa”? Entre els segles XII i XIII, el món rural català entrà en una fase de prosperitat i fort creixement demogràfic. La instal·lació de molins, obradors tèxtils i nous camps van permetre la construcció de nous masos. La masia medieval catalana es consolidà, i les construccions ja devien assemblar-se a les actuals, amb pedres grans, planta quadrada, dos pisos, celler, colomar i galliner. L’esperança de vida era de 30/50 anys. Però la pesta negra aparegué el 1348, i no desaparegué fins a finals del segle XV. El segle XVII hi hagué un important creixement demogràfic. Talamanca arribà als 200 habitants. La població seguia augmentant, fins arribar als 538 habitants el 1857, la màxima població que ha tingut el municipi al llarg de la seva història. Però durant la segona meitat del segle XIX començà un procés de despoblament que ens porta fins als nostres dies. La causa principal és la fil·loxera, que va deixar molt malmesa l’activitat vitivinícola. Els pagesos, mica en mica, van emigrar a poblacions més grans, on començaven a funcionar a ple rendiment les primeres fàbriques: Manresa, Navarcles, Terrassa, Sabadell… Actualment, el nombre d’empadronats ronda el centenar, tot i que, en realitat, les persones que realment hi viuen deuen ser poc més d’una vintena. Talamanca és, des de mitjans del segle XX, la segona residència d’habitants de Terrassa, Manresa, Sabadell, Barcelona o Sant Cugat.

LA VINYA

El nostre poble va anar creixent al llarg dels segles gràcies, bàsicament, al cultiu dels ceps. Des dels seus inicis i fins el segle XIX, Talamanca vivia exclusivament de la terra. Fins fa dues dècades, encara hi havia alguns pagesos que vivien venent les seves collites. Creiem que l’últim mas en actiu va ser el del Sellarès. Moltes persones del poble hem crescut amb les seves patates, mongetes, albergínies, ous, préssecs… Però amb els anys, la principal activitat econòmica del poble va ser la vinya. L’abrupte terreny d’aquesta zona obligava a construïr marges per a aprofitar al màxim el pendent de les muntanyes. Veient encara avui l’enorme quantitat de roques que els talamanquins van haver de moure tan per construïr les seves cases com per a condicionar les vinyes, ens fem una idea de la duresa de la vida d’aquestes persones. El particular clima de la zona, força extrem (fred de muntanya a l’hivern, calor de l’interior a l’estiu), i l’escassetat de terreny, feien que les collites no fossin gaire generoses, i que la graduació del vi fos força elevada, segons ens han explicat els nostres pares i avis. Actualment, encara hi ha algun veí que té quatre ceps. Però som molts els que encara no hem pogut provar aquest vast vi.

SERVEIS

El segle passat hi havia al poble tres botigues, un barber, un forner, una escola i una fonda, però amb la marxa progressiva de la població cap a les ciutats, tots aquests serveis van anar desapareixent. Actualment, sobreviuen el bar-restaurant Cal Ros, i la botiga Cal Sayas, que omple des del 2003 el buit que va deixar la senyora Rosario, que va tancar la seva botiga el febrer del 2003. L’activitat econòmica es centra en la indústria de l’embotit, amb la fàbrica d’Embotits Talamanca, que en els últims anys ha reclutat a més d’un centenar de treballadors.

OCI

A banda del bar-restaurant, que és el punt de trobada tot l’any pels que anem al poble el cap de setmana, gran part de la vida social té lloc al Club Esportiu Talamanca, un club privat equipat amb piscina, pista dura multifuncional (futbol sala, bàsquet, tennis…), camp de futbol, camps de pales i volei, i pista de petanca. En repetides ocasions s’ha intentat crear una mena de bar musical pel jovent, però la negativa dels cacics del poble ha estat sempre contundent. Hem tractat el tema diverses vegades amb l’Ajuntament, i sempre ha quedat tot en paraules. Actualment, Talamanca és un poble mig mort, on només hi ha gent els caps de setmana que fa bon temps i el mes d’agost. El jovent no té cap més remei que marxar del poble a buscar oci nocturn.

Esteve Llop Bassiner

Publicat el 14.04.2004 a www.LaDragonera.com

Més informació:

• http://www.talamanca.diba.es/
• http://www.ccbages.org/talamanc.htm
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Talamanca
• http://es.wikipedia.org/wiki/Talamanca_%28Barcelona%29
• http://www.peretarres.org/casesdecolonies/talamanca.html

Aquesta entrada va ser postejada el Dimecres, 21 de Febrer de 2007 i està classificada sota Cultura, Talamanca. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.