A vegades topes amb algun documental interessant sobre la societat del carrer, colectius que formen part d’aquesta extravagant fauna urbana de Barcelona. Alguns se’ls respecta i d’altres se’ls evita. Les raons d’aquests dos extrems acostumen a crear-se-les ells mateixos, i per a mostra un botó.

Aquest és un fragment molt ilustratiu que va aparèixer a l’Entrelínies. Crec que no cal que dongui gaires explicacions sobre això, ells mateixos es defineixen i s’expliquen.

Jo puc entendre el rebelar-se a aquesta edat, doncs tots hem estat joves i tots hem estat rebels, però alguns tenims uns límits que ens autoimposem dictats pel nostre propi sentit comú. Recordo anar vestit de heavy, escoltar certa música, emborratxar-me i passar de tot, però al mateix temps era capaç de muntar frases amb subjecte i predicat, amb certa coherència.

Desgraciadament, a mesura que he anat creixent he vist com aquest colectiu s’ha anat ampliant fins arribar quasi bé a la majoria de jovent. Això em fa certa por quan penso en que el futur està sempre a la mà dels joves, doncs si els joves són així, quin futur ens espera? Obviament, no vull ficar a tothom dins del mateix sac, però no se’m pot negar que l’augment d’aquest tipus de jovents desilusiona bastant.

Podriem posar-nos a valorar els motius de la ploriferació d’aquestes tendències juvenils, des de l’educació a casa fins a la manca d’autoritat a les escoles, però millor ho deixo per a especialistes.

Salut i seny (que falta els fa).

Aquesta entrada va ser postejada el Dimecres, 11 de Abril de 2007 i està classificada sota Rallades, Cultura, Videos on-line. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.