Aquest diumenge es va celebrar el gran esdeveniment… El Martini Legends va posar en marxa els cotxes que va dur a la muntanya de Montjuic. Un gran espectacle del motor que cap Barceloní es podia perdre.

Nosaltres vam arribar a les 9:30. Fèia fresca i el Sol encara no s’havia llevat massa… Anàvem en moto i gràcies a uns urbanos permissius vam poder aparcar darrera de l’estadi, a prop de la corva on comença la baixada cap a la Font del Gat, que és on ens voliem situar.

Ja a aquella hora les bones posicions ens els exteriors de les corves i punts de bona visibilitat començaven a estar ocupades… Ens haviem llevat d’hora i ja estàvem en segona fila… carai!

Amb la fresca del matí van començar a anar sortint els cotxes… Alpines, R8’s, Ferraris… L’organització posava un cotxe de la Guàrdia Urbana al davant, un Ferrari Modena segon, i després els cotxes de la mostra, tancant amb un Maseratti negre i un altre cotxe de la Urbana. La idea no era dolenta però a part de frenar la comitiva dels clàssics, la possible bona fotografia emulant una carrera de l’època quedava espatllada.

De totes formes, vam poder gaudir sota un Sol espatarrant dels cotxes donant voltes per l’antic traçat del Circuit de Montjuic. Impressionant veure aquells fòrmules o els prototips, o famosos cotxes de les 24 hores com el Ford GT40.

Era decepcionant, però, la gran espera que ens fèien patir entre tanda i tanda. Sortien els cotxes fèien unes tres o quatre voltes i au, mitja hora d’espera. Potser pels qui eren a la zona de tribuna podia ser igualment entretingut, però pels qui èrem a l’altra punta del circuit era molt decepcionant: depeu, enmig de la gentada, aguantant la calor, xerrant amb el comissari (tot un personatge, per cert), i de cop veiem el Seat Toledo de la Urbana… i tots a córrer a agafar les càmeres… 3 minuts passant els cotxes… 10 minuts d’espera fins la propera volta, 3 minutets de cotxes, així 3 o 4 cops i au, un altre cop a esperar mitja hora. Fustrant.

Tanmateix, poques vegades un es pot deixar portar per la imaginació d’una forma tant fàcil… En Fitipaldi encapçalant la comitiva de la “cursa” de fòrmules davant d’un escenari ple a vessar de gent, envoltats de la vegetació de la muntanya de Montjuic i sota l’entranyable estadi olímpic… Si hagués tingut 30 anys més, se m’haguéssin caigut les llàgrimes.

La nota d’emoció la van donar els pilots Marc Gené i Emerson Fitipaldi, que van improvitzar un simulacre de carrera (d’alguna forma inexplicable, aquest cop la urbana no hi era!!). Òbviament, la velocitat no era impressionant, però una imatge que contingués un cotxe campió del present i del passat rodant pel circuit de Montjuic no es veu cada dia
I va, una selecció de les fotos que vaig fer. Ni són les millors, ni hi són totes… però què gran la capacitat de les càmeres digitals! 480 fotos!!! Un centenar les representen aquí:

Aquesta entrada va ser postejada el Dimarts, 16 de Octubre de 2007 i està classificada sota Motor. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.