Fa unes dues setmanes que hauria d’haver escrit aquest article, ho sé, però per primer cop en uns quants anys he pogut gaudir d’un aqüeducte nadalenc. Això ha fet gaudir d’un Nadal més tranquil, més ple, dividint-lo entre Reus i Talamanca, amb prou temps per estar amb els nostres… i en canvi poc temps dedicat als ordinadors.
I amb tant de temps el cap dóna voltes… repassa el 2007. Ell sol fa un recompte d’esdeveniments amb aquell sabor agra-dolç característic…

L’any va començar amb una amarga punxada. En Lluís ens deixava a causa del maleït càncer el dia abans de reis. Molts records i cadascun dels objectes que ens relacionen el fan retornar encara. Qui més qui menys va patir-ho, però el que està clar és que vam fer una bona pinya per dur a terme en regal que ell mateix havia pensat per la seva dona: un CD amb tot de cançons amb valor especial cantades per amics seus (vegeu l’Operació Triomf Talamanquí). Des d’aquí una abraçada, amic.

Al Març vaig tenir un cop de sort d’aquells que no passen gaires vegades. Gràcies a la Berta vaig trobar un contacte que es venia una Canon EOS 20D per 500€, la mateixa que ma mare va comprar a Alemania l’estiu anterior per més del doble (i ja era barat). Així vaig complir un dels meus somnis: gaudir d’una reflex digital.

També al Març va ocórrer un dels moments de màxima tensió dels que he patit a Internet. Com a administrador del fòrum de la Honda VTR 250 m’ha tocat lidiar amb un individu amb ganes de tocar els ous. Va crear molta mala maror en el fòrum, provocant que marxéssin molts membres i deixant-me sense dormir algunes nits, fins que finalment (i contra els meus principis de llibertat d’expressió) el vaig haver de fer fora. Amb això vaig aprendre què és un Troll en un fòrum (vegeu Què és un Troll? Reflexió final).

El 21 d’Abril serà recordat per un dels meus concerts més esperats: Roger Waters al Palau Sant Jordi. Sense cap dubte, va ser un dels millors concerts als que he assistit… Primera part de 45 minuts de temes variats, i segona part de 45 minuts consistents en el disc sencer Dark Side of the Moon. Simplement increïble. Mon pare i jo vam gaudir com si fóssim crios

A finals d’Abril es va convocar la Segona Quedada Nacional de la Honda VTR 250, a Peñas Royas, per la zona de Teruel. En aquell moment no ho sabia, però vindria a ser l’última gran excursió que faria amb la meva petita dos i mig. Va ser la quedada més multitudinària on ens vam juntar 7 VTRs essent un munt de gent. Tot un èxit, una gent entranyable, mal temps, cares noves…

No gaire temps després em va arribar una oferta de feina que va fer-me plantejar el canvi. D’aquesta manera, vaig deixar Atrapalo després de quasi 2 anys per entrar en una petita consultora de software, en un projecte molt interessant sobre motors d’inferència en PHP. Això d’intentar muntar un sistema expert en PHP no és una tasca fàcil, però la cosa ha acabat sortint i realment funciona! Però el punt crític va ser la menjada de cap del “malo conocido o bueno por conocer”, sobretot en un tema com els canvis de feina… Però m’alegro d’haver-ho fet, si senyor (vegeu L’art de canviar de feina).

Al Juny va arribar com cada any l’espectacle motorístic per excelència al Circuit de Catalunya, i com no podia ser d’una altra manera, l’Anna i jo hi vam ser, gaudint d’un “Finde en las carreras” sota un sol implacable. Com cada any, vaig acabar ben socarrimat, però aquest cop vaig poder fotografiar motos i més motos sense pensar en carrets… unes 800 fotos vaig tirar! (vegeu Circuit de Montmeló 2007: El món de les motos en estat pur).

A principis de Juliol en Cèdric ens va convidar a la seva festa d’aniversari, a Toulouse. Va ser un cap de setmana francès molt maco, amb la típica festesa Erasmusenca, amb beguda, guitarres, xerrera i apalanque a la Dorade. Vaig recordar els moments que pujava a veure l’Anna a Toulouse, amb totes les coses que vam passar… De fet, l’últim cop que vam intentar anar a la seva festa d’aniversari ens va passar de tot i més…

A finals de Juliol vam tenir un parell de punts més: per un costat Barcelona es va quedar a les fosques a causa d’una subestació que literalment es va cremar. Es va muntar un follón molt béstia, amb gent fent cassolades al carrer… però no hi havia per menys! Tot Barcelona a les fosques per una sola subestació cremada? I quan jo munto servidors m’obliguen a muntar sistemes redundants? Increïble (Vegeu Barcelona a les Fosques). L’altre és l’arribada del meu xec que m’enviaba Google pels 100 dòlars assolits en publicitat d’Adsense, després d’anar acumulant cèntim a cèntim durant gaire bé 4 anys. No, encara que les webs poden donar diners, no dónen suficient per viure… (vegeu Google Adsense: Xec rebut!).

Per últim, el cap de setmana del 21 de Juliol la petita VTR 250 va dir prou… Vam pujar a Talamanca l’Anna i jo i ja només començar amb el trosset d’autopista es va tornar a encendre la llum de la temperatura de l’oli. Un any després de tenir el problema de la refrigeració i passar-me un any provant-ho tot amb el taller, ja no podia confiar amb la petita… La moto l’agafo cada dia per treballar, cada cap de setmana a l’estiu per donar unes voltes i cada any cau un o dos viatgets llargs. Tenia un viatge planejat amb l’Esteve, i estava clar que amb la VTR no podria anar-hi. Així que vaig fer un cop de cap i el 23 de Juliol em vaig comprar una flamant Suzuki GSR 600, donant la Honda VTR 250 d’entrada. La veritat és que em va fer molta pena abandonar la VTR (vegeu Comiat a una gran amiga), però no me la van valorar malament i tampoc em quedava altra remei.

De fet no vaig tenir temps de provar-la gaire, que al 15 d’agost ja vam sortir de viatge amb l’Esteve cap a Pamplona i el Pais Vasc. Una bona ruta en la que vaig poder veure el potencial de la moto… i gaudir per fi del viatge sense pensar que l’estic portant al límit (vegeu Viaje Barcelona - Pamplona - Bilbao (y vuelta)).

Tot just al arribar a Talamanca un altre cop vaig poder gaudir d’una espectacular tempesta elèctrica amb tota la calma del món per provar de treure’n alguna fotografia… i així va ser! Va ser vora un parell d’hores darrera de la càmara, sota el porxo, al.lucinant amb els llaps que creuàven el cel… Òbviament, no vaig poder capturar-les totes, però tinc una bona representació de la nit (vegeu Llampegada a Talamanca).

A l’Octubre Barcelona va celebrar el 75è aniversari de del Circuit de Montjuïc. El mític circuit de la ciutat comptal que va ser tancat a causa de la seva perillositat (i bé, no ho oblidem, perquè no tenim la pasta que té Mónaco). Pel sinuós traçat de la muntanya de Montjuïc van passar autèntiques màquines de còrrer, ara considerades clàssiques, i encara que sigui per un sol dia i a molta més baixa velocitat, grans i petits vam poder-los veure (alguns per primer cop i altres rememorant altres temps) recorrent els kilòmetres desnivellats del Circuit de Montjuic (vegeu la crònica de l’exposició i del dia de la rodada).

El 10 de Novembre vaig abrigar-me bé i vaig asistir a la segona concentració contra els guardarraíls assassins, a Madrid, desde Barcelona, en moto, amb un fred horroròs… Però bé, la ruta va ser molt maca, amb molts motoristes per la carretera… I un cop a Madrid… uf… mai a la vida havia vist tantes i tantes motos totes juntes… va ser impresionant… emocionant… (vegeu la crònica del viatge).

I ja al Desembre, al pont de la Constitució (que sembla ser per l’únic que serveix, per fer festa…) l’Anna i Jo va agafar la maleta i vam marxar a les Alemanyes, a veure la Laia i el Rafa en el seu nou piset, a provar el Glüevine a les fires de Nadal… Unes bones vacances (vegeu algunes fotos al blog de l’Anna).

I per acabar, els Nadals… a Reus i Talamanca, que ens van deixar uns bons moments en família, amb el meu nebot que cada cop està més gran i més intel.ligent, amb els paisatges a Talamanca i les partides al billar… total, descans, família, menjar… I en una d’aquestes passejades, l’Anna i jo vam descobrir Talamanca de nit, sense ningú pels carrers, i vam aprofitar per carregar amb el trípode i provar de fer algunes fotos :

Ha estat un any estrany. Va començar molt amargament, però mica en mica va anar despuntant, mostrant-nos la cara bona dels mals moments… Només espero que aquest 2008 millori una mica l’anterior… i voldria que tot el que semba que ha de passar, surti bé.

Bon any a tothom.

Aquesta entrada va ser postejada el Dissabte, 12 de Gener de 2008 i està classificada sota General, Rallades. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.