Últimament torno a tenir una temporada d’anar seguint el que es penja a Meneame. Últimament estic llegint molts temes de la SGAE. Últimament estic tenint la sensació com si un grup de persones estiguéssin interessades en recaudar fons d’on sigui, de qui sigui, a costa del que sigui. Últimament se m’estan inflant les pilotes d’una forma que ja no em caben als pantalons.

Primer de tot, el valor ètic d’aquesta “comissió de recaudació”. Segons tinc entès, es tracta d’una associació privada enfocada a vetllar per la propietat intelectual dels músics i autors espanyols. En sí, aquesta definició és del tot innocent i podria fins i tot estar d’acord. Però estic veient un afany recaudatori descomunal i paralelament tot un seguit de protestes dels suposats “protegits”, que més que ajudar-los els compliquen encara més la vida. Per posar un exemple, al parlar amb un amic conegut que pertany a un grup musical, al voler treure un disc l’obliguen a inscriure’s (associar-se, afiliar-se) a l’SGAE. No és allò de “si vols estar amparat per nosaltres afiliat”, no, més aviat és “si vols treure un disc t’has d’afiliar per collons”. Llavors t’afilies, però aixo no vol dir que t’amparin, perquè del que l’SGAE cobrarà denunciant als infractors ells poca cosa veuràn. Llavors, realment a qui beneficien aquesta gent? Doncs tinc la resposta: a ells mateixos. Com? Usant el “es que protegim els drets dels músics” per recaudar i recaudar.

Aquests de l’SGAE es van presentar en un concert benèfic a favor dels nens saharauis exigint (i obtenint) el 10% dels beneficis de l’event (toma ya!). Bé, no sé a vosaltres, però això em recorda a les pelis de gàngsters on aquests es dirigien als establiments del barri “oferint” a punta de pistola seguretat a canvi d’un percentatge (sucós) dels beneficis. Per l’amor de Déu, que és un concert benefic, carai! I no em serveix que (com va sortir posteriorment) reconeguin el tema i s’amparin en que la Llei de la Propietat Intelectual els obliga a fer-ho: Senyors, vau ser vosaltres els que vau presionar per que la llei fos tan dura, així que aixo només són excuses! Voleu un altre exemple? La SGAE va embargar 500€ a una associació veïnal per donar tres concerts GRATUÏTS on no van cobrar ni tansols els grups que van tocar. Em sembla increïble.

En segon lloc, ara tots els aparells electrònics que permetin enmagatzemar dades digitals o tots els dispositius d’enmagatzemament de dades estan agravats pel Cànon. La excusa és que en aquests dispositius es guarda la informació baixada per internet i vulneren les la Llei de la Propietat Intelectual. Ah, perfecte. Ma mare té una càmara de fotos digital que necessita una tarja de memòria per guardar les fotos. Ma mare ha de pagar si o si el Cànon Digital. Ma mare està considerada una pirata? Senyors, això és un insult infundat i hauria de ser denunciable! Jo compro CDs per fer còpies de seguretat dels meus servidors. Perquè haig de pagar a l’SGAE per una cosa que es falsa? Estic vulnerant alguna llei copiant arxius del meu servidor Linux? Ah, que no és l’SGAE, que ha estat el Govern? I com és possible que el govern accepti imposar el Cànon si el senat va dir que no era correcte? Potser per les presions de l’SGAE? I a més no ens ho perdèssim pas: No només tenim un Cànon que no ens mereixem sino que a més van bloquejar un informe que demostrava que el Cànon era excessiu… (llegiu aixo) Seran fills de mala mare! S’ha de firmar en contra del Cànon! www.todoscontraelcanon.com.

Des del meu punt de vista, el sector de la música està experimentant un canvi profund en el seu sistema de difusió. És fals (amb números a la mà) que els grups musicals es guanyin la vida amb els discs. L’exemple és molt molt fàcil. Quan un grup s’ha desmembrat i al cap d’un temps s’ha fundit tota la seva pasta, què fa? treu un disc? No! Es torna a juntar i fa una gira de concerts (Héroes del Silencio, Police, …). Quan un grup està separat i la discogràfica vol treure més suc què fa? Treu un recopilatori amb noves tapes, un llibret nou, i les cançons de sempre (The best of, the very best of, the ultimate of, … Abans de veure que Héroes es juntaven per la gira, vaig arribar a veure 2 o 3 recopilatoris quasi iguals en colorins diferents… curiós).

Fa uns mesos vaig assistir a una xerrada de la meva amiga Mire sobre tot aquest tema. Ens vam juntar uns quants exposant la nostra opinió, i la sorpresa personal va ser que el meu punt de vista és també el punt de vista de tots. Són justament les discogràfiques les que se’n van a pique. Els grups musicals, la Música, està més viva que mai. Radiohead va llençar el seu àlbum a internet acceptant el donatiu que l’usuari volgués un mes abans de que es comercialitzés el seu disc, i quan va sortir a la venda ha estat número 1 en vendes, tot i la quantitat ingent de descàrregues que va tenir i els beneficis dels donatius que va guanyar. Radiohead i Paul McCartney van marxar de EMI, multinacional discogràfica. El primer firmant per una discografica independent, el segon per que el tractàven “igual que un sofà”. Depeche Mode amenaça amb seguir-los els passos perquè no necessiten que uns usurers com ells els distribueixin res (els seus productes es venen sols). Nine Inch Nails va marxar d’Universal dient que no vol tornar a formar part de la indústria. Madonna va marxar de Warner per fitxar amb una promotora de concerts més humil. Olivia Newton-John prefereix fer-s’ho ella mateixa. Peter Gabriel i Robbie Williams estan en el mateix punt que Depeche Mode. (ho teniu aquí) Fins i tot ColdPlay amenaça a EMI a no entregar els seus màsters si EMI no reconsidera els acomiadaments de 2000 persones i 14000 músics.

I el tema de l’himne espanyol? A algun iluminati se li va ocórrer que el país necessitava una lletra en la seva cançó. Es va proposar un concurs per triar-ne la lletra. Les que anaven quedant com a propostes fermes eren cutres i sospitosament massa semblants a l’himne de l’època franquista amb “lleus” pinzellades. I al final han pensat en deixar-ho estar pel poc acceptament popular. I quin és el rumor? Doncs que com que no es pot cobrar per l’himne per ser culturilla popular, si algú li posa una lletra els de l’SGAE podran cobrar-ne els drets fins a 70 anys després de la mort de l’autor. Maco, oi?

Senyors. El sistema musical tal com l’entenem actualment arriba a la seva fi. I no perquè la música s’hagi acabat. No perquè els músics no toquin. Només perquè les discogràfiques mantenen un sistema abocat a la desaparició, per falta d’automanteniment. Els grups ja no volen formar part d’aquestes mafies. La tecnologia brinda la possibilitat de que cadascú es publiqui el seu propi contingut i ja no hi ha raó per l’existència de les discogràfiques. I l’únic que se li passa pel cap a qui pot fer alguna cosa és donar potestat a una empresa privada per recuperar tots aquestst diners que estan perdent. Gràcies, moltes gràcies. Ara, per l’arrogància i la falta de obertura mental del dirigent espanyol mig estem pagant per la falta de poder adquisitiu del mercat discogràfic.

Estic molt indignat.

Aquesta entrada va ser postejada el Dijous, 17 de Gener de 2008 i està classificada sota Rallades, Cultura, Música. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.