L’altre dia anava passejant amb l’Anna i em va sortir amb un traballengua:

“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.

Vam riure molt, i fins i tot es va ficar amb mi per que no me l’havien ensenyat de petit… Però el que de veritat em va estar menjat en cap va ser que de fet si que l’havia sentit en algun lloc, i el tenia relacionat a alguna cosa ben gran, genial, definidora de la cultura catalana… fins que vaig trobar perduda enmig de les neurones una que m’ho va recordar: el discurs inaugural de la fira del llibre de Frankfurt del 2007

Així doncs, recordant que qui m’ho va ensenyar (com quasi bé totes aquestes coses fenomenals) havia estat el senyor Roca, he buscat a Som i Serem i he trobat l’article del que a continuació he extret el vídeo del discurs… No té pèrdua i val la pena asseure’s els 13 minuts que dura i deixar-se endur per les seves paraules…

Quin gran discurs… com qui no vol la cosa acaba dient-ho absolutament tot.

Gràcies company!

Aquesta entrada va ser postejada el Dilluns, 17 de Març de 2008 i està classificada sota Cultura. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.