COM? Quina burrada és aquesta? Estaran de conya, no?

La notícia llegida a ADSLZone (via meneame), diu clarament que

El secretario de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, Francisco Ros, confirmó ayer que están estudiando con gran interés el modelo francés que protege a los autores y desconecta a los usuarios que utilizan P2P.

Pam. Olé. Y em quedo tan ample. A veure, com és possible que ningú (i em refereixo a mitjans mediàtics capaços de transmetre a grans masses, per exemple els polítics) digui que descargar-se el que sigui d’internet és legal a Espanya? Quins nassos!

Anem a fer una mica de periodisme d’investigació. En una cerca ràpida a Google trobem ja un comunicat de la FACUA on es diu el següent:

La confusión, advierte FACUA, proviene de una interpretación incorrecta de la Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica el Código Penal (Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre), en lo que se refiere a la nueva redacción del artículo 270 del mismo. El citado artículo tipifica como delito las citadas prácticas sólo si se producen “con ánimo de lucro y en perjuicio de tercero”.

También prohíbe el artículo 270 la importación, exportación y almacenamiento de las obras sin la autorización de los titulares de los correspondientes derechos de propiedad intelectual o de sus cesionarios, pero no se refiere a la descarga de los mismos en un ordenador a través de las redes de pares o P2P (del inglés peer to peer), sino a sacarlas del o introducirlas en el país. Y en cualquier caso, la Federación entiende que sigue planteándose como requisito el ánimo de lucro y perjuicio de tercero para considerarse como delito, ya que sería inconcebible que se considerase tal el hecho de que un usuario viaje de un país a otro acompañado de un disco, una película o un libro así como que almacene en su casa dichas obras, sin ningún ánimo comercial.

O sigui, pel que jo entenc, és legal descarregar-se el que sigui d’internet sempre que l’ús que se’n faci sigui sense ànim de lucre i sense perjudici d’un tercer. Llavors, em puc baixar una distribució d’Ubuntu del P2P, un disc sencer de música d’autors Copyleft, i un arxiu de texte de ma germana compartit des d’un altre ordinador, perquè no m’estic lucrant amb ells i no estic vulnerant cap dret d’autor. Una altra cosa seria que em baixés un disc d’en Ramoncín (que no sé qui voldria baixar-se això). En aquest cas, si el vol escoltar a casa seva, no s’estarà fent amb ànim de lucre, però si en perjudici d’un tercer, el Ramoncín, que no rebrà la seva part de l’impost revolucionari estatal anomenat Cànon Digital.

Però no ens aturem aquí. Què diu la llei orgànica 15/2003? La llei orgànica 15/2003 va ser modificada amb notificació al BOE número 283 del 26 de Novembre del 2003. El punt 95 notifica la reforma de l’article 270 que queda de la següent forma:

1. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de 12 a 24 meses quien, con ánimo de lucro y en perjuicio de tercero, reproduzca, plagie, distribuya o comunique públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la autorización de los titulares de los correspondientes derechos de propiedad intelectual o de sus cesionarios.

2. Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de 12 a 24 meses quien intencionadamente exporte o almacene ejemplares de las obras, producciones o ejecuciones a que se refiere el apartado anterior sin la referida autorización. Igualmente incurrirán en la misma pena los que importen intencionadamente estos productos sin dicha autorización, tanto si éstos tienen un origen lícito como ilícito en su país de procedencia; no obstante, la importación de los referidos productos de un Estado perteneciente a la Unión Europea no será punible cuando aquellos se hayan adquirido directamente del titular de los derechos en dicho Estado, o con su consentimiento.

3. Será castigado también con la misma pena quien fabrique, importe, ponga en circulación o tenga cualquier medio específicamente destinado a facilitar la supresión no autorizada o la neutralización de cualquier dispositivo técnico que se haya utilizado para proteger programas de ordenador o cualquiera de las otras obras, interpretaciones o ejecuciones en los términos previstos en el apartado 1 de este artículo.

Que si, que si, que aquesta modificació està molt bé com a protecció de les obres amb copyright, perquè vulneren els drets d’autor i això permet l’existència de l’SGAE (gràcies, polítics), però estem parlant de les descàrregues P2P, i pel que puc llegir NO són ilegals! El P2P NO és ilegal! Baixar-se una obra (musical o d’altres aspectes) protegida per un copyright SI és ilegal, però baixar-se’n alguna copyleft, una distro d’ubuntu, o qualsevol obra sense copyright és completament legal.

Una altra cosa és la discusió de si baixar-se una cosa amb copyright podria considerar-se una còpia privada, també legal en el nostre país, però escapa a aquest article.
Però… què és una xarxa P2P? Segons la Wikipedia,

Una red informática entre iguales (en inglés, peer-to-peer -que se traduciría de par a par- o de punto a punto, y más conocida como P2P) se refiere a una red que no tiene clientes ni servidores fijos, sino una serie de nodos que se comportan simultáneamente como clientes y como servidores respecto de los demás nodos de la red. Es una forma legal de compartir archivos de forma similar a como se hace en el email o mensajeros instantáneos, sólo que de una forma más eficiente.

Bàsicament, és un sistema de xarxa, una èina tecnològica. Si estem una mica ficats en la tecnologia sabrem que dins els sistemes de xarxa P2P també trobem altres aplicacions, com la telefonia VoIP, l’Skype, i fins i tot companyies com la Warner Bros i la BBC des del 2006 distribueixen part dels seus continguts a través d’aquest sistema. Les ventatges d’aquests sistemes és que cada client està fent de servidor i això permet descentralitzar el pes del procès, agilitzant les comunicacions i dividint el pes de distribució entre les pròpies línies dels usuaris, que en comptes de descarregar 1000 MB d’un sol ordinador, descarreguen 1 MB de 1000 ordinadors.
Que aquesta tecnologia permeti actes ilegals no la fa criminal. Que l’arma per excelència sigui el ganivet no el criminalitza ni a ell ni als qui l’usen correctament. Quin sentit tindria? Com tallariem la carn? Doncs amb el P2P passa el mateix. El que passa és que hi ha molta desinformació, molta incultura, i molta gent que es creu el primer que els diuen sense contrastar informació. I si a més ho diuen 50 mil cops per la tele… serà veritat no?

Cada dia em desespero més i més amb aquest país de pandereta. Quan de mal està fent la desinformació de la població, i quin gran profit en treuen les empreses a través del polítics que es deixen convèncer per aprovar mesures com aquestes. Les descàrregues ilegals (bé, ells diuen que són ilegals) poden ser un problema, però criminalitzar les èines en comptes de als criminals és una estupidesa. Com el que han fet amb Cànon Digital (ara tothom per defecte és un pirata). Quina pena de país.

Aquesta entrada va ser postejada el Divendres, 04 de Juliol de 2008 i està classificada sota Informàtica, Rallades, Cultura. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.