Avui toca fer un checkpoint. Porto molt de temps escrivint el mínim i la meva petita blogosfera se’m resenteix. Han estat un parell de mesos bojos que no m’han deixat quasi bé ni un moment de calma. L’estiu? Bé, en certa manera si, però liat més que gaudint.

Tot va començar a principis d’Agost a Privalia. Estava allà d’outsourcing treballant en el nou front i backoffice que l’empresa treia al públic. La planificació de les tasques eren molt apretades i semblava que no acabariem mai. La cosa es va anar complicant i l’estiu, aquella temporada de descans, s’esvaïa mentre feia un munt d’hores extres. Van haver dies que arribava a casa a les 3 del matí, mai abans de les 9 de la nit. Problemes, bugs, falles de planificació… el que ve a ser normal en una sortida a producció quan l’organització no ha estat del tot bona encara que l’equip s’esforci al màxim. Total, poc temps lliure i ni un dia de festa.

Paralelament, a principis d’Agost van contactar amb mi la gent de Moterus.es, una xarxa social d’amants i usuaris de moto muntada en Ruby on Rails, que estan duent a terme un projecte de xarxes socials molt interessant. Ens coneixiem d’algunes sortides anteriors en moto i sempre haviem estat xerrant de programació. Ells, assumint que el meu coneixement de Ruby on Rails rondava el zero, van fer-me una proposta en ferm per entrar a l’equip, aprendre el llenguatge, i treballar en el seu projecte. Més que pels diners, el projecte d’empresa és molt interessant i la possibilitat d’aprendre un nou llenguatge que porta un temps colpejant fort m’atreu, així que vaig deixar-me seduir i vaig firmar un pre-contracte per entrar la segona setmana de setembre, en part per donar temps a Privalia a sortir a producció (i no deixar-los penjats) i també per poder-me mirar algun manual i no començar absolutament de zero.

Així que durant l’Agost he anat esgarrapant hores en el meu (poc) temps lliure per menjar-me un parell de manuals de Ruby on Rails que m’han servit per entreveure les capacitats d’aquest potent llenguatge, però clar, el temps passava i poca cosa més podia fer… Anàvem aprofitant els caps de setmana i jo a la mínima que podia m’enclaustrava a la meva “habitació dels ordinadors” a provar els exemples pràctics dels llibres.

I va arribar la primera setmana de setembre. Per fi havia acabat ja amb Privalia i en aquells dies em trobava legalment sense contracte Però ens mereixíem unes vacancetes i vam anar de creuer pel Bàltic, una cosa que mai ens hagués ocorregut fer però que, davant de l’ocasió, no pensavem rebutjar. Amb la tonteria vam conèixer Helsinki, Sant Petersburg, Tallin, Stockholm, Riga i Copenhage (vegeu els grans articles de l’Anna!). Jo pensava que anava a un creuer per descansar i resulta que ens vam tirar tota la setmana caminant! xD Sigui com sigui, va ser una setmana genial, l’excepció a l’estrés d’aquests dos últims mesos.

La tornada a la realitat va ser dura, però començava una nova feina, amb un nou llenguatge, amb la comoditat de treballar per les tardes des de casa, aprenent (que sempre agrada)… Però clar, un cop t’hi fots et trobes tonto, inútil… la corva d’aprenentatge és molt molt plana al principi i si no et mantens ferm i atent et desanimes ràpid. Ara han passat les primeres 3 setmanes i ja començo a trobar-me una mica més còmode. Vaig lent però no pregunto tant… Però encara em queda molt de camí.

Ara les coses semblen tranquilitzar-se una mica. Tot sembla tornar al seu fluxe habitual.
Salut!

Aquesta entrada va ser postejada el Dimecres, 01 de Octubre de 2008 i està classificada sota General. Pots seguir qualsevol resposta a aquest post pel feed RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer trackback des de la teva site.