La Dragonera

Sortir sol a la carretera en general no és una bona idea. No saps mai què et pot passar i si trobar-te sol pot suposar la diferència entre que et reculli una ambulància o un cotxe fúnebre. Però deixant el gafe a part, sortir sol també et permet marcar-te el teu propi ritme, parar quan realment ho necessites, l’estona que vols i no més, variar la ruta quan tens més ganes de curves o abandonar quan ja no pots més. És básicament una classe autodidacta, on pots probar totes aquelles tècniques que voldries però no t’atreveixes quan rodes en grup, sigui per vergonya, per ritme o pel que sigui.

Aquest dissapte passat tenia ganes d’estirar les cames, i de deixar estirar l’VTEC una mica, que tot i que amb la Laura gaudeixo de la carretera com mai, aquesta Nazgul necessita de quan en quan una estirada de vàlvules

Aquest article és una petita crònica de la sortida.

Volia fer una bona ruta, de les llargues, de centenars de kilòmetres, d’aquelles que arribes a casa fet una merda però amb un somriure d’orella a orella. Volia batre el meu rècord de ports de muntanya en un sol dia. Vaig buscar a Moterus alguna ruta d’aquestes característiques i que tingués algun bonus com per exemple trams que no hagi fet mai… En vaig trobar una, com no, una Gran Ruta Catalana, la previsió de la 5a que al final no es va arribar a dur a terme. Vaig treballar una mica sobre ella, variant el tram final per fer una Llosa del Cavall com a colofó, i un Montseny per començar bé el dia, i clar, punt d’inici i final a Barcelona. Va sortir una ruta ben maca, difícil de fer en temps, cansada per la kilometrada, però es probaria… La ruta té un parell de trams que no havia fet mai: la carretera de Vallfogona de Ripollès i el tram que encercla el Cadí per sota, vorejant el Pedraforca. La ruta promet…

Vaig sortir sobre les 7 del matí de casa, ben enfundat en cuir i amb la motxileta enganxada al seient del darrera (gràcies a l’arnès que em va fabricar la Laura). A les 8 ja havia fet el Montseny i parava a Santa Eugènia de Berga a fer el cafè del matí. D’allà vaig enfilar la carretera de Rupit i en una estona ja estava fent la carretera de Vallfogona. Una carretera bastant ràpida amb bones paelles i un final de curves molt guapo. Curiós que la primera casa que veus es un bar motero amb una caricatura enorme pintada a la façana…

D’allà vaig enllaçar amb la carretera de la Pobla de Lillet, estreta i revirada, però divertidíssima, on em vaig trobar un grup de ciclistes de Sant Andreu del Palomar Paradeta per esmorzar + CocaCola i a seguir direcció a un altre carretera que encara no he fet: la de Saldes - Gòsol - Tuixent fins a La Seu d’Urgell. Una carretera preciosa seguint el massís del Pedraforca, amb un asfalt que convida a divertir-se entre el rocam i boscos frondosos, fins que es passa el coll de Josa i l’asfalt es converteix en un pedregal de ca’l Déu, incòmode i lent, que et destrossa els canells. El paisatge segueix essent per admirar, però carai, que no pots treure massa els ulls de la carretera.

Així que destrossat arribo a La Seu d’Urgell buscant algun lloc per parar un moment, a l’ombra, i buscant buscant començo el Port del Cantó direcció Sort. M’animo i vaig fent, fins que tinc la sensació de que la roda del darrera va fluixa, com derrapant a cada curva. És l’asfalt que arribant a un punt de la plegada ja no agafa més, així que baixo el ritme i busco una sombreta per para uns minuts, que la Nazgul està a punt de fer els 9 mil kms!

Torno a la carretera, omplo el dipòsit i a les dues curves els Mossos em fan parar: control de documentació rutinari per motos. Doncs molt bé. Au, feu la feina que jo segueixo. Arribo a Sort i em plantejo si seguir amunt o arronsar-me avall. Trigo uns segons a pensar “Sol, curves, plegades” i m’encaro cap al Port de la Bonaigua. El temps aguant fins al capdamunt, que amagava uns bons núvols grisos i una bocanada de fred em golpeja… carai!! Enfilo fins Viella i l’entrada del túnel i em congelo viu allí dins. Al sortir m’esperava un Sol impressionant, amb unes vistes espectaculars de muntanyes verdíssimes amb cascades d’aigua des del cim fins la base… La baixada és molt ràpida fins el Pont de Suert on ja la panxa em fa rau-rau. Baixo el ritme buscant un lloc per parar i el trobo després del desviament cap a La Pobla de Segur, just després del túnel. Endrapar l’entrepà de formatge em porta uns minuts, suficient per relaxar el cul i els canells, i posar-me en marxa un altre cop.

La carretera del coll de Perves és molt estreta i amb pendent pronunciada. El paisatge és molt maco, però l’asfalt no és gaire bo. És un tram a gaudir d’un ritme més humà En una estoneta vaig arribar a Tremp i d’allà carretera cap a Isona, on agafo el desviament cap al Coll de Nargó. Apareix la millor carretera de tot el dia. Ja l’havia fet, però amb aquell Sol, els pneumàtics calents, l’asfalt també… va ser un tram molt divertit, de tumbades espectaculars… s’ha de repetir En arribar al Coll de Nargó necessitava un cafè. Parada obligada per recuperar forçes (és que el tram era extenuant) i cap a l’últim port direcció Sant Llorenç de Morunys, amb baixada per la Llosa del Cavall fins a Solsona. D’allí la carretera típica de Cardona fins a Manresa i enllaç per la C-55 + C-58 fins a Barcelona altre cop. Total: 777,2 kms. Una passada.

Conclusions

• Rodar a dúo amb algú que en sap, sobretot si és la teva parella, et proporciona unes sensacions que no et dóna anar sol, però rodar sol et dóna una llibertat de moviments que et permet gaudir de la moto d’una altra manera… mmm… més explosiva
• Rodar en solitari et dóna molt de marge, tant en ritme, com en parades, com a la presa de desicions de si forçar-te una mica el cos per gaudir el mateix dia d’un nombre elevat de ports de muntanya.
• Els que vivim a Catalunya podem donar gràcies per la quantitat i la varietat de carreteres de curves i de paisatge. Som afortunats, no ho oblidem.
• La millor moto del món és la Honda VFR 800, sense cap dubte.
• L’asfalt d’algunes carreteres deixa molt que desitjar. A vegades la qualitat de l’asfalt no està a l’altura del traçat de la carretera, altres vegades sembla un asfalt bo però acaba sent molt relliscós, i altres cops t’emportes sorpreses agradables com la carretera d’Isona al Coll de Nargó, la millor del dia amb diferència.
• La millor hora per rodar és al migdia, que el Sol escalfa l’asfalt, les gomes s’atemperen en un moment, i tothom està menjant deixan-te la carretera per tu solet.

Recomptes

• Kilòmetres: 777,2 kms.
• Dipòsits: 3 d’uns 21e cadascun.
• Hores: 12h 30m de pàrking a pàrking, amb 3 parades pitilleres, 2 de cafè i una per menjar, ràpides totes elles. La rodada a ritme alt.

Ports de Muntanya

• Coll Formic (Montseny)
• Coll de Condreu (Carretera de Rupit)
• Coll de Canes (Carretera de Vallfogona)
• Coll de Merolla (Carretera de La Pobla de Lillet)
• Alt de Sant Gregori (Carretera de Maçaners)
• Coll de la Trapa (Carretera de Saldes)
• Coll de Josa (Carretera de Gòsol a Josa del Cadí)
• Coll de Laguén (Carretera de Adraén a La Seu d’Urgell)
• Port del Cantó (Carretera de La Seu d’Urgell a Sort)
• Port de la Bonaigua (Carretera de Sort a Viella)
• Coll de la Creu de Perves (Carretera de El Pont de Suert a la La Pobla de Segur)
• Coll de la Molla (Carretera d’Isona a Coll de Nargó)
• Coll de Faidella (Carretera d’Isona a Coll de Nargó)
• Coll de Bóixols (Carretera d’Isona a Coll de Nargó)
• Coll de Nargó
• Coll de Jou
• La Llosa del Cavall

Bé, segur que me’n deixo alguns… Ha estat una bona sortida