La Dragonera

Si, ja quasi ningú recorda el fred d’aquest hivern que no s’acabava mai, aquelles plujes de dies i dies i el Sol sense veure’l. Je, ni jo tampoc

Tantes ganes que tenia de que vingués el bon temps i poder aprofitar per fer tot allò que a ple hivern no faries: dinars llargs amb sobretaula a alguna terrasseta prop de la platja, sortides en moto sense anar amb 30 kilos al damunt, dies de platjeta amb xiringuito i dinars de pollastre a l’ast… i sobretot, tardes senceres dels dies de cada dia al balcó, xerrant, sopant, amb una birreta a la mà…

Una de les ventatges d’aquest piset és l’inmens balcó que dóna a un parc prou gran, amb arbres alts. A les tardes després de treballar, toca posar-se còmode, agafar una birreta ben fresca, apoltronar-se en una hamaca, i deixar que la fresqueta de la tarda faci el seu efecte.

L’altre versió és la dels divendres, quan es queda amb alguns amics i anem a dinar alguna cosa al Port. Un menú barat, inmens i bo ens dóna per fer una bona sobretaula al restaurant… fins que ens adonem que som els últims de la sala i toca aixecar-se. L’últim cop ens vam deixar endur per la proposta de l’amic Roca de continuar la sobretaula en algun altre lloc, i ens vam moure fins a la Barceloneta. Allà, anclats en una terrasseta prop de la platja van anar passant les hores entre birretes i clares, amb amics i parelles que anàven fent acte de presència.

Aquestes tardes d’estiu són les que em proporcionen els bons moments, aquells que et fan recordar que segueixes viu, que tens el teu cercle, que segueixes rient i gaudint de la vida. Visca l’estiu i les seves tardes a la fresqueta!