La Dragonera

Arriba el calor i amb aquest els problemes. Com ja va passar l’any passat a Madrid, una subestació de Fecsa-Endesa s’ha cremat deixant quasi tota Barcelona a les fosques. Semàfors, ascensors, comerços, l’Illa Diagonal tancada, treballadors matant el temps sota les espelmes…

Avui he pogut llegir la notícia als diaris aportant-me una mica més d’informació de la que ja vaig anar descobrint ahir: un cable de mitja tensió va caure en la subestació de Collblanc provocant un curtcircuit que es va propagar a vàries subestacions més, fins i tot provocant un incendi a la subestació de Maragall… i la companyia eléctrica nega qualsevol responsabilitat… ah, molt bé. Quan m’arribi la propera factura jo negaré qualsevol responsabilitat sobre aquesta.

Ahir a la nit, a ple CSI, vaig sentir començar una forta cacerolada (al principi un parell, despres varis centenars). I amb raó… En els últims anys la factura només ha fet que pujar, i vist això, el servei segueix essent el mateix. Llavors, a on es dirigeixen els calers que paguem? Perque a la millora i manteniment de la infrastuctura no serà.

D’acord que parlo en el desconeixement intern de la companyia elèctrica, pero si apliquem una mica de lògica, com és capaç una subestació de fallar i provocar la falla de vàries subestacions mes? Tant dolent es el sistema de protecció que si falla una fallen totes? A mi m’han ensenyat sempre a atomitzar els problemes, i evitar la seva propagació… Aquests es van perdre aquesta classe?

Ahir va ser un dia d’espelmes, un dia de precaució als carrers de Barcelona, un dia de pèrdues, un dia en que la Guaàrdia Urbana va haver de deixar el seu habitual bloc de multes per treballar una mica en les cruilles de la ciutat… Pero no patiu, Fecsa-Endesa ens enviarà la factura altra cop, i si no paguem ens enviarà els seus advocats, perque això si, a l’hora de cobrar són els primers.

Seran fills de puta….