La Dragonera

Un altre Nadal a punt de passar, i un altre any a punt de tancar. Aquests dies, com tants i tants anys per les mateixes dates, el meu cap sembla fer una col.lecció fraccionada del viscut. Toca seure, toca recordar, toca tenir present que un any és un bon cúmul d’experiències viscudes. Com cada any, noto la necessitat de plasmar què ha estat aquest any per a mi, la meva valoració, el meu repàs.

Aquest any, l’àlbum mental és impressionant i les estadístiques ho corroboren: Ha estat el meu any motero amb diferència. Dues calçotades moteres, dues llargues rutes per Catalunya, la tercera edició del Ritmo, la trobada nacional a Olite amb la gent de la VTR 250, la visita al Castell de Loarre, la trobada nacional a Ordesa amb la gent de Moterus [més fotos](incloent el primer Tourmalet), la nostra Volta a Espanya de l’estiu, un altre Tourmalet, vàries sortides per la zona de Prades, algunes més amb la gent de la VTR250, el cap de setmana al Pirineu francès veient llops, i un grapat de sortidetes més com la que vam fer amb l’Esteve o la que vaig fer amb la gent de Softonic… Ha estat l’any que més kilòmetres he fet sobre la moto, sigui sol o acompanyat, a més he canviat la meva gran Suzuki GSR 600 per la tan esperada Honda VFR 800. Si contem el total entre les dues motos, aquest 2010 han estat quelcom més de 18mil kms rodant. Impressiona, no?

A nivell laboral, el 2010 m’ha assentat en un dels millors projectes de Softonic. Formar part d’aquest equip ha estat tot un esforç per part meva donat la qualitat de la gent que tinc com a companys. Ha estat l’any que més canes m’han sortit, que més estrés he patit per tal de treure endavant les tasques, d’aprendre a ser diligent, l’any en que m’han estirat de les orelles i m’han donat bons cops a l’esquena, però al final estic on volia fent el que volia.

A nivell familiar, també el 2010 ha estat un any d’aquells recordats per als esdeveniments viscuts, per una part l’esperada jubilació d’algú, algun entrebanc per algú altre, empreses que tanquen deixant a tot un nucli familiar al carrer, però al cap i a la fi, a dia d’avui ja, tots podrem seure entorn una taula i brindar per seguir vius, seguir junts i seguir amb l’esperit content, demostrant que seguim amb energia per empènyer endavant, que és el que a mi m’importa.

A nivell del meu cercle, val a dir que cal estar content. Un comença a viure pel seu compte, uns altres canvien la seva residència, un altre es casa, un altre va a viure a Anglaterra… tots més o menys mantenen la seva feina o el seu estil de vida…

També ha estat l’any de sentir-me defraudat per aquell amic que contava tant per tu i adonar-te que per pròpia voluntat ha triat un altre camí i veus com resignar-te a perdre’l és la única opció políticament correcte… vaja, ens fem grans… mai havia considerat aquesta com una opció vàlida.

Altres coses a recordar aquest any també? Un 4×4 per fer el cabra, la nevada que va caure a Barcelona, el Gran Premi de motos a Montmeló, una nova càmara per la moto, el Curs de Conducció de Honda…

Quin any el 2010. És l’any que han començat els flashos a moments viscuts just abans d’anar a dormir, allò que recordes alguna cosa i acabes dormin-te amb un somriure… cada dia un de diferent… cada dia un de millor, i si us plau que no acabi.

Sóc conscient que ha estat un any difícil per a molts, any de desenganys laborals, de desenganys polítics, però per a mi ha estat un gran any, fruit de l’esforç i del anar sempre de cara, de automotivació i de donar suport als propers quan el necessitàven, de ser positiu quan anàven maldades i ser realista quan tot era xauxa.

Em sento satisfet per aquest 2010. Doneu-me per firmar on digui que el 2011 serà com a mínim igual.

I a vosaltres, que sou pocs que em llegiu, tingueu molta salut aquest 2011, no us deixeu caure, aguanteu esforçant-vos per el que voleu, decidiu amb el cor, somrieu molt i encomaneu el bon humor. Que tingueu molt bon any 2011 a tots sense excepció.

Bon Nadal i Feliç Any Nou! Salut i força!