Sincerament, és un reportatge ràpid passant per molts temes, però prou dur si coneixes el món i sabries explaiar-te en tots i cadascun dels temes tractats. Impressiona veure què pot fer una columna de les que aguanta un guardarrail contra un simple braó de carn, com a mostra de què passa en un accident… com la valentia i es ganes de viure fan seguir anant en moto a un home que va perdre les dues cames contra una d’aquestes guillotines…

Al final, la processor nocturna d’estaques flamades, on tots recorden els companys, amics i fills perduts a la carretera… m’ha deixat amb la llàgrima aflorint.

Les motos, aquestes companyes de viatge que ens aporten unes sensacions difícilment comparables en altres vehicles… i tant perilloses… pel jovent inconscient, per l’estat de les carreteres (guardarrails, brutícia a l’asfalt, grava, sots…). És aquella sensació d’emoció impacient al tornar a seure sobre d’ella barrejada amb la consciència de tantes i tantes imatges de caigudes patides i amputacions vistes…

A continuació us deixo el pack de 4 videos del YouTube del programa.

Salut, V’s, i compte a la carretera…

Em recorda el dia que vam estar a casa del Roca mirant per la finestra com un cotxe de la Guàrdia Urbana es posava les botes a la Meridiana a l’altura de Can Dragó… Sobren paraules.

La propera festa de cap d’any la podríem fer allà…

Així que he estat buscant i he trobat un nou joc Made in Spain que aprofita perfectament el sistema de la Wii:

Fa molts anys, però molts, quan tot just era adolescent, ma mare em va passar un llibre (peazo de totxo!) que parlava d’una nena orfa en un món fantàstic on totes les persones estan lligades als seus animals, els daimonions, de tal forma que si són separats l’un de l’altre es moren. Aquesta nena empren una aventura per salvar a un amic acompanyada d’un Aletiòmetre, una andròmina mig rellotge mig brújula, amb uns símbols extranys, que en les mans adeqüades és capaç de predir el futur, respondre amb la veritat a preguntes concretes… De lluny, al nord, observant l’aurora boreal, es pot entreveure una ciutat meravellosa que sembla estar massa lluny… però la dona dolenta ha descovert una forma de crear un pont: usar una guillotina per separar els nens dels seus animals i aprofitar l’energia que es desprèn…

Luces del Norte va ser un llibre que em va captivar des del primer moment. Vaig llegir-me’l vàries vegades abans de que l’escriptor produís la segona i tercera entrega de la trilogia de la que forma part. La Brújula Dorada porta a la gran pantalla aquest primer llibre. A continuació penjo el trailer amb la clara intenció d’obrir boca… que s’estrena el 5 de Desembre, curiosament, el dia de l’aniversari de ma mare, qui em va passar el llibre

L’últim anunci de Repsol m’ha deixat sorprès per la seva creativitat i la seva poesia… El missatge está ben dut a terme i pels amants del motor, que saben dels bons i mals moments dels equips Repsol, el discurs de la veu en off arriva al cor. Però, un poema així podria extrapolar-se a molts altres temes… mmm… segur que està tret del bolígraf d’algú de Repsol? Doncs no. L’original és d’un escriptor i poeta britànic d’origen indi: Rudyard Kipling.

Proposo una lectura calmada del passatge que llegeixen en l’anunci. És molt bo, i el reprodueixo a continuació:

Si puedes mantener la cabeza sobre los hombros
cuando otros la pierden y te cargan su culpa,
Si confías en ti mismo aún cuando todos de ti dudan,
pero aún así tomas en cuenta sus dudas;
Si puedes esperar sin que te canse la espera,
o soportar calumnias sin pagar con la misma moneda,
o ser odiado sin dar cabida al odio,
y ni ensalzas tu juicio ni ostentas tu bondad:
Si puedes soñar y no hacer de tus sueños tu guía;
Si puedes pensar sin hacer de tus pensamientos tu meta;
Si Triunfo y Derrota se cruzan en tu camino
y tratas de igual manera a ambos impostores,
Si puedes tolerar que los bribones,
tergiversen la verdad que has expresado
y que sea trampa de necios en boca de malvados,
o ver en ruinas la obra de tu vida,
y agacharte a forjarla con útiles mellados:

Si puedes hacer un montón con todas tus victorias
Si puedes arrojarlas al capricho del azar,
y perder, y remontarte de nuevo a tus comienzos
sin que salga de tus labios una queja;
Si logras que tus nervios y el corazón sean tu fiel compañero
y resistir aunque tus fuerzas se vean menguadas
con la única ayuda de la voluntad que dice: “¡Adelante!”

Si ante la multitud das a la virtud abrigo,
Si aún marchando con reyes guardas tu sencillez,
Si no pueden herirte ni amigos ni enemigos,
Si todos te reclaman y ninguno te precisa;
Si puedes rellenar un implacable minuto
con sesenta segundos de combate bravío,
tuya es la Tierra y sus codiciados frutos,
Y, lo que es más, ¡serás un Hombre, hijo mío!

Rudyard Kipling

Apa, em fèia gràcia penjar-ho… Laia, no tindràs excusa per anar seguint el Polònia

Salut!

Es tracta de la carretera BV-1221, el tram comprès entre Navarcles i Talamanca, pujant cap al Coll d’Estenalles… uns 10 kms de curves.

Ai… quins records… quina màquina…

Els autors s’han treballat molt bé el concepte i m’agrada com ilustren tots aquests conceptes. Si la vida real fos així, i hi estiguessim acostumats, moltes coses serien mes fàcils i ens adonariem dels problemes abans… o potser ens els comunicaríem abans

Perdoneu la falta d’accents… estic en un ordinador que no li funcionen