Reportatge dels moteros al programa Callejeros
17 de Febrer de 2008 | Lectures: 215
Divendres passat al programa Callejeros de Cuatro van emetre un programa dedicat al món de les motos. Lluny de ser el típic reportatge propagandístic a favor o en contra de les motos, ha estat una posta en escenta de quasi totes les cares que aquest mundillo pot tenir, des de les concentracions de Harleys a les sortides en grup, el risc dels inconscients, els helicòpers de la Guàrdia Civil, els amics que ens deixen i l’estat en el que queden els que sobreviuen…
Sincerament, és un reportatge ràpid passant per molts temes, però prou dur si coneixes el món i sabries explaiar-te en tots i cadascun dels temes tractats. Impressiona veure què pot fer una columna de les que aguanta un guardarrail contra un simple braó de carn, com a mostra de què passa en un accident… com la valentia i es ganes de viure fan seguir anant en moto a un home que va perdre les dues cames contra una d’aquestes guillotines…
Al final, la processor nocturna d’estaques flamades, on tots recorden els companys, amics i fills perduts a la carretera… m’ha deixat amb la llàgrima aflorint.
Les motos, aquestes companyes de viatge que ens aporten unes sensacions difícilment comparables en altres vehicles… i tant perilloses… pel jovent inconscient, per l’estat de les carreteres (guardarrails, brutícia a l’asfalt, grava, sots…). És aquella sensació d’emoció impacient al tornar a seure sobre d’ella barrejada amb la consciència de tantes i tantes imatges de caigudes patides i amputacions vistes…
A continuació us deixo el pack de 4 videos del YouTube del programa.
Salut, V’s, i compte a la carretera…
Home
Tecnologia
Flashos
Humor
Videos
Lletres
Fotos


Avui, mentre fèia el cafè del matí, he vist el cartell d’una pel.lícula al diari. Els ulls se m’han anat cap a la Nicole Kidman (que em té el cor robat), però després cap al centre, on un gran rellotge-brújula fa de fons al títol…. mmmm… em sona… i just a sobre, una nena galopant un inmens ós blanc… i una ciutat majestuosa mig entelada per unes sombres lluminoses… mmmm… Mama, no et sona?





