La Dragonera

Un año hace que empecé a maquinar un proyecto en mi cabeza: construir una moto eléctrica. Para qué? Pos sin un motivo aparente, simplemente por el hecho de hacerla, para tenerla en la urbanización y subir a por el pan, no sé.

Durante todo este año he tenido el proyecto muy aparcado. Se necesitan varias cosas importantes que o cuestan mucho dinero o no están en condiciones: la propia moto, el motor, las baterías, regulador, … todo! Pero ayer, dándole unas vueltas, tiré una sonda en el Foro de la Honda VTR 250 FanSite. Un amigo aragonés, un maño mañoso, me deja un comentario “Te llamo a la tarde” y en unas horas el cielo se abrió con la posibilidad de realizar el proyecto sobre una VTR 250, a muy buen precio.

Así que hoy, con el subidón de la notícia del amigo Pas, publico unos enlaces a modo de pistas para ir tomando ideas. Me falta todo, hasta negociar un sitio en el espacio familiar para poder mantener ahí una moto pseudo-desguazada que aún ni tengo.

continua llegint…

Doncs si, finalment ens la colaran doblegada.

Tenim una Ministra de Cultura que hauria de vetllar pels interessos de la cultura (a l’abast de tothom, de qualitat, … ). Resulta que aquest personatge té interessos en la indústria cultural, així que és d’una absurditat total tenir-la com a ministra de cultura. Que quin són aquests interessos? Bé, a internautas.org està la resposta:

Ángeles González-Sinde ha estado al frente de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España (AACCE) desde Diciembre de 2006 hasta la fecha de su nombramiento. El Vicepresidente de la AACCE durante su mandato, y actual presidente en funciones, es a su vez Presidente (desde 2004) de DAMA (entidad de gestión de Derechos de Autor de Medios Audiovisuales). Ángeles González-Sinde también ha sido presidenta de ALMA (sindicato de Autores Literarios de Medios Audiovisuales). Su padre, José María González-Sinde, fue fundador tanto de AACCE como de ALMA. Tanto el hermano de Ángeles González-Sinde como su tio pertenecen en la actualidad a AACCE. Así mismo, Ángeles González-Sinde es administradora de dos empresas, una de ellas con domicilio social en su propio domicilio particular, cuyos objetos sociales se enmarcan dentro del los CNAE 9211 y 9212 (referidos todos ellos a actividades empresariales cinematográficas).

Por consiguiente, ya desde antiguo tiene intereses personales y familiares directos con todo lo relacionado con la industria del cine y la gestión de los derechos de autor.

… mmm preocupant, no? Doncs bé, resulta que un dia s’aixeca aquesta dona i comença a moure la perdiu amb el tema dels drets d’autor i la propietat intel.lectual. Quin és el problema? Doncs que les descàrregues a Espanya són legals per llei. A més, que una pàgina web faci divulgació d’enllaços des d’on es pot descarregar contingut protegit pels drets d’autor no és delicte, perque la pàgina en qüestió no allotja ni brinda el contingut. Llavors, quan la SGAE o qualsevol denúncia una web dient que vulnera la llei, el jutge mira les lleis i acaba desestimant l’acusació, perque no és ilegal. I quina és la solució que aquesta ministra ha trobat? “Doncs ens saltem el jutge i au, ja podem tancar la pàgina web”. Molt interessant, si senyor.

Llavors, quan això va arribar a les oïdes (o els ulls) de la comunitat internauta (que de tonta no té un pèl), va posar en marxa una campanya online mostrant un manifest, una declaració d’intencions, que podeu llegir també a LaDragonera. Tant de soroll es va crear que van posar-se a revisar el borrador i van vomitar un texte que no té desperdici (visible en PDF aquí). Però clar, són 199 pàgines de nomenclatura gubernamental, així que podem consultar un de tants anàlisis que gent ficada en el tema i amb coneixement i criteri ha anat publicant:

• Aldea Irreductible: Una disposición, una comisión, un solo objetivo
• David Bravo: Liberando la contestación a la demanda de SGAE contra webs de enlaces
• ALT1040: Entrevista acerca del #manifiesto a Ricardo Galli, Javier de la Cueva y Benyi Arregocés

Uff… per la gent que sabem de què va i portem temps sentint com intenten de totes totes blindar una indústria decadent i obsoleta a costa del individu és francament dur i esfereidor: adéu a la democràcia i a la fe amb el poder judicial… però per a la gent que li ve de nou? Doncs a aquesta els aconsello que facin un cop d’ull al gràfic de l’esquerra: La ley Sinde para tontos (amb perdó).

Des de La Dragonera he defensat sempre el sentit comú, el dret de l’individuu. La cultura, el coneixement, l’art… hi ha temes concrets que no haurien de pertànyer a ningú en concret, sinó a la comunitat, però entenc que estem en un món capitalista on l’intercanvi de diners és la base que sosté tot el muntatge. Però d’aquí a que uns cantants de merda, que canten merda caduca, que ningú recorda quan deixen de llençar discs, que treuen un tema suat usant els tòpics de sempre amb els acords de sempre i després s’asseuen al sofà a esperar que arribin els diners… va un gran troç. Agafem un exemple: “¡que nos morimos de hambre!” diu la Rosario Flores. Ah, perfecte. Veiem doncs un petit quadre-resum d’alguns ingressos d’aquesta “autora” (extret d’un comentari a Menéame sobre la notícia):

Mmm veamos cómo se muere de hambre:

- Solo con el último disco ha vendido 160.000 copias, a un precio de 10,75€ la versión más económica del Corte Inglés (la hay hasta de 23,45€), y poniendo que se lleva sólo un 5% por cada venta, contamos con que esta señorita ha ganado sólo este año con este disco 86.000 euros.

Pero vamos a más:

- 1992: De ley (3xPlatinos) (300.000 copias) : 164.250€
- 1994: Siento (2xPlatinos) (200.000 copias) : 109.500€
- 1996: Mucho por vivir (3xPlatinos) (300.000 copias) : 164.250€
- 1999: Jugar a la locura (Disco de Oro) (50.000 copias) : 27.375€
- 2001: Muchas flores (2xPlatinos) (200.000 copias) : 109.500€
- 2003: De mil colores (Disco de Oro) (50.000 copias) : 27.375€
- 2006: Contigo me voy (Disco de Oro) (50.000 copias) : 27.375€
- 2008: Parte de mí (2xPlatinos) (+160.000 copias) : 86.000€.

Total: 715.625€, sin contar conciertos, entrevistas…

Vamos, se muere de hambre, ¿no?

En serio, em vull morir de gana com ella…

Però clar, cal focalitzar bé el problema. el problema és que els cantants es moren de gana? No, realment no. Llavors, quin és el problema? El problema és que abans, quan volies tenir a la mà un tema del teu cantant preferit havies de baixar a la botiga i comprar-te el disc. Si no t’arribava pel disc sempre podies anar a preguntar a algun amic molón que te’l deixés i tu et grabàves el tema en una cinta de caset, que es sentia prou bé però mai era com l’original. Al final, després de molt sentir la cinta acabàves baixant a la botiga i et compràves el CD. I us penseu que l’autor es guanyava la vida amb aquell disc? Doncs la veritat és que no, com sempre, i com tot fill de mare, si volia quartos havia d’agafar la furgona i anar a fer concerts. qui realment es guanya la pasta amb els discs és la discogràfica. Ara, l’usuari ja està fart d’haver-se de comprar un disc sencer per una sola cançó, així que prefereix obrir l’Ares o el programa P2P del moment i baixar-se el tema. PIRATA! pos no, que baixar-se contingut d’internet és legal a Espanya. Li faig mal a l’autor? pos no, li faig mal a la discogràfica, que deixa de vendre el disc. L’autor segueix anant de gira fent concerts per guanyar-se la pasta. Perquè si no s’ajunten grups que feia anys i panys que no tocàven junts? Héroes del Silencio van separar-se quasi a garrotades. Pink Floyd tres quarts del mateix i els dos toquen els mateixos temes però per separat. Els Rolling Stones no s’aguanten ni els pets i segueixen tocant. De veritat creieu que és per amor a l’art? Senyors, per favor.

Així que, després d’haver-me desfogat, només em queda dir el següent:

Senyors del govern, no em crec ni mitja paraula d’aquesta pamplina. Vosaltres el que voleu és tenir la potestat de tancar les pàgines web que us dongui la gana, que parlin malament de vosaltres, que tinguin uns ingressos als que no podeu fotre-li cullerada. Voleu protegir una indústria obsoleta i de mala qualitat que no ha sabut fusionar-se als temps que corren, que no ha sabut reconvertir-se al mercat actual online i digital. La gent ja no us compra, no us veu al cinema. Creieu que és per culpa de les descàrregues quan en realitat és per la baixa qualitat del producte presentat en relació al preu que demaneu. Sé que dormiu tranquils amb les butxaques plenes i us preocupa deixar de guanyar tant com anys enrera. Ens heu colat el Cànon Digital a la força i sense cura. Ara voleu saltar-vos la justícia per tenir el control total a internet, ser jutge i part a la vegada.

Osti, és que no pararia… em deixo uns quants exemples a la butxaca… I encara es pregunten què poden fer els polítics per guanyar-se la confiança del votant… Caguntot…

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i dret d’accès a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1.- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presunció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió

2.- La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir essent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que està establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la postestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accès a qualsevol pàgina web.

3.- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint trabes a la lliure competència i ralentitzant la seva projecció internacional.

4.- La nova legislació proposta amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els següents avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinariament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sino de multitut de fonts diferents.

5.- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és just i realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar-se un altre model.

6.- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaçes, creibles i asequibles per a la finalitat que diuen perseguir.

7.- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques auspiciades per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que els saber humà segueixi essent lliure.

8.- Exigim que el Gobern garantitzi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9.- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel.lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement , promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10.- En la democràcia les lleis i les seves modificacions han d’aprobar-se després del seu oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzin cambis legislatius que afectin a drets fonamentals a una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per vàris autors, és de tots i de ningú. Si vols sumar-te-hi, difon-lo per Internet.

Una de les temàtiques noves que estic descobrint actualment en més profunditat és l’UnitTesting en el desenvolupament d’aplicacions (en el meu cas) basades en PHP.

En un primer moment vaig descobrir-ho en la meva etapa a Moterus on ho usàvem pel Ruby. Després, a l’entrar a Softonic el seu ús ha anat imposant-se, mica en mica, en una base per la qualitat del codi. Paralelament, vaig assistir a la PHPConference 2009 a Barcelona, on l’UnitTesting, el Continous Integration, i l’explicació de moltes èines em van acabar de calar.

continua llegint…

Demà 30 d’Octubre, a aquesta hora, haurà acabat la primera jornada de la phpConference 2009, unes jornades dedicades a PHP i el món que l’envolta. Aquesta serà la tercera edició d’una Conferència que he seguit des de la seva fundació, encara que per motius personals no vaig poder assistir a la segona.

Un bon dia em vaig enterar que entre alguns cracks d’Atrapalo i alguns més estaven muntant un event PHP. Jo llavors també em vaig allistar a la moguda dins de les poques possibilitats de que disposava… i tanmateix alguns problemes van fer que retrassés i fins i tot abandonés les grabacions de les conferències d’aquell primer event. Va ser tota una pena i em va saber molt de greu el regust amarg que em va deixar això.

L’any que no hi vaig ser va ser el cop que alguns membres de l’equip amb el que treballo ara feren acte de presència. Però aquest cop la cosa és diferent. L’estat laboral em permet ser-hi present, molts companys hi assisteixen (fins i tot tenim una xerrada amb Àlex Puig, tota una personalitat a l’empresa), i és l’ocasió ideal per tornar a veure antics companys de feina i de tecnologia, i també de posar cara a molts personatges del món PHP que llegeixo habitualment.

Aquest any arribo amb ganes d’absorvir el que em digui l’entorn PHP. Encara no fa un any que estic treballant en una de les empreses punteres d’aquest llenguatge a Espanya (si no la que més). Em considero un més dels programadors PHP que inunden el món, vista la gran qualitat que tenen els meus companys de feina actuals, però em veig capaç de seguir el ritme quasi frenètic de tecnologia que prevec pels propers dos dies (vegeu aquí el Calendari de la phpConference).

La programació, que alguns entenen només com una forma de guanyar-se el pa, significa quasi bé un art per un altre bon grapat de companys, on el perfeccionament pel rendiment i per la bellesa del codi es torna potser una obsessió. Alguns portem amb això a la sang des de ben petits, altres ho han adquirit més endavant, però demà pot ser un moment d’aquells on et veus envoltat amb gent amb les mateixes ganes d’aprendre, d’escoltar, de voler millorar, i bàsicament de programar.

Un moment com l’actual estarà ple també de mòbils d’última generació. Espero tweets a la tecnoesfera. Prevec multitud de portàtils a la falda i incansables grupets de persones fent networking. Alguns coneguts atrafegats amunt i avall per mantenir l’event en marxa…

Moltes gràcies als organitzadors. Ens veiem allà!

Avui, sobre les deu menys quart del matí, Directnic, el servidor de dominis i DNS que uso per a les meves webs ha estat caigut.

Per qui no sàpiga com funciona el tema, tothom consulta webs usant un nom de domini, però les màquines són màquines i el que usen són números. Aquests números identifiquen una màquina individualment en tot internet (per explicar-ho senzill), i reben el nom de “direccions  IP”. Quan algú prova de conectar-se a una pàgina web usa un nom de domini. Aquesta petició es dirigeix a l’empresa que la manté (en el meu cas directnic) i allà és transformada en la direcció IP necessària per tal de que el navegador sàpiga on té que preguntar per la pàgina, i llavors es conecta a l’ordinador d’aquesta IP i aquest respòn amb el contingut de la pàgina web.

Doncs bé, la màquina que allotja la meva pàgina web funciona, però el que ha caigut és l’empresa aquesta que manté el meu domini www.ladragonera.com, així que no es pot transformar a la direcció IP (d’això se li diu “resoldre”) i llavors el navegador no té ni idea d’on està la pàgina i respón a l’usuari dient alguna cosa com “servidor no trobat” o “la pàgina no està disponible”.

Malauradament, avui hem patit una situació com aquesta i he estat caigut una bona estona.

Ja sé que us moriu pel contingut que hi poso, i que segurament heu estat mossegant-vos les ungles esperant ansiosos que tornés a funcionar… jejeje… #irony

Salut!

El 15 de Juliol va despegar el transbordador Endeavour de la base del Centre Espacial Kennedy, després de 5 aplaçaments (els dos primers per temes tècnics i el reste esperant bon temps). L’objectiu de la missió STS-127 és instalar un mòdul japonés a l’Estació Espacial Internacional que s’està construint a l’òrbita del nostre planeta.

Personalment, tot aquest tema espacial em crida molt. Mirar les estrelles, pensar que amb una mica més d’avanç tecnològic les tindrem una mica més a tocar… I aquests transbordadors actuals, tan enormes, tanta tecnologia punta… i tant obsolets! Si, perqué hem de tenir en compte que els disenys venen dels anys 80. Que tenen quasi 30 anys! Imagineu que ara mateix es possésin a disenyar uns transbordadors nous amb la tecnologia actual… De fet ho estan fent, ja que hi ha prevista la retirada de l’actual sèrie de transbordadors al 2010. Val la pena veure l’article a la Wikipedia sobre el Transbordador Espacial per veure de què va i cap a on es tendeix. Només un concepte: el nou transbordador Kliper.

Així doncs, aprofitant el gest que ha tingut la NASA de penjar-ho a YouTube, a continuació us deixo un vídeo de 10 minuts en alta definició de l’últim llançament del transbordador Endeavour, tot un espectacle visual

continua llegint…

La recent adquisició de la Laura d’un LG KM900 Arena m’ha fet indagar una mica per internet a veure què hi trobava. Aquest telèfon intel.ligent de nova fornada és una meravella tecnològica… però funciona amb una versió de Windows Mobile 6.5 tancada, és a dir, tu el Windows Mobile no el veus per enlloc, i si proves d’instalar-li un arxiu .CAB no et funciona.

Llavors, l’únic software admés és JAVA? Doncs fins fa res si, perqué ja ha aparescut el LG Application Store, precisament ahir 14 de Juliol, intentant ser el App Store de l’iPhone o l’Android Market.

continua llegint…