Bé, la meva intenció era explicar el problema, però estic cansat ja de tot aquest tema i no vull capficar-me ni emprenyar-me més, així que només diré que ahir vaig anar als Mossos d’Esquadra a interposar una denúncia a eXpansys per no haver-me retornat els diners d’una comanda cancel.lada fa 3 setmanes, oberta i pagada un mes abans.

A continuació hi han les dues fulles de la denúncia on explica clarament l’aventura.

Entendreu que algunes dades personal estiguin borrades, tant meves com d’eXpansys, per tal de que no se’m puguin queixar.

Total, que avui, torno a mirar la pàgina de seguiment de la meva comanda i em trobo que el contador de dies no només no ha disminuït (com va passar ahir) sinó que ha augmentat a 13!!

Doncs bé, esperaré una mica més, doncs entenc que aquest és un producte extremadament desitjat i que està esgotat a molts molts llocs, però carai, que si per a ells també és difícil de trobar-lo, que no l’anunciin… A vèure com acaba això…

Porto més de dues setmanes copat per la feina… Les hores de son s’acumulen… Però per aquelles peripècies que té la vida he rebut un regalet de l’Anna: un Asus eeePC! Així que vam buscar on ho podriem comprar… i entre les webs extrangeres i els possibles problemes de duanes, i la possibilitat de comprar-ho per una mica més a una web amb seu a Espanya, vam decidir comprar-lo a eXpansys:

De moment tot correcte. Pagament per transferència (treballen amb LaCaixa), feedback instantani i correcte… Ara només falta que els arribi l’stock i que m’ho enviin.

La versió del Asus eeePC és la 701, amb un celeron a 900, 512 MB de RAM i 4GB de Disc Dur SSD. Si ho comparem amb les màquines d’avui en dia ja es veu que no és res de l’altre món, però portant un Linux, no necessita res més… i el millor de tot: 7 polzades de tamany!
Quin nervis!

A més, clicant sobre una area ens dóna més informació sobre la pel.lícula.

Vegeu la gràfica completa a la webdel New York Times: The Ebb and Flow of Movies: Box Office Receipts 1986 - 2007.

Llegint Meneame m’he enterat del misteriós lloc web on poder anular tot l’SPAM de Movistar, així de fàcil! O sigui, que tenen un lloc web a tal efecte i quan truques no te’l diuen… mmm… interessant.

Donc bé, la URL en qüestió és la següent:

https://www.protecciondatos.movistar.es/ejdo_servletHome?accion=home

I a continuació us poso un Pas-A-Pas per tontos per que us sigui ja el colmo de la facilitat

1.- Cliqueu sobre l’enllaç: Movistar - Protección de Datos

• Us demanarà la clau d’accés. Si no en teniu pulseu sobre “Para obtener su clave de acceso o si la ha olvidado pulse aquí.”
• S’obrirà un Pop-up. Pulseu sobre “Para obtener su clave de acceso pulse aquí.”
• Heu d’introduir en el mòvil *#102# i pulsar sobre la tecla de trucar del telèfon. Rebràs una informació en el mòvil (no és un missatge).
• Introduir en el formulari de la pàgina web el teu nº de telèfon i el nº de 5 xifres que has rebut en el mòvil, i pulsar “Acceptar”
• Rebràs un missatge SMS en el mòvil amb la teva clau d’accès.

2.- En el formulari principal, introduiu el nº de movil i la clau d’accès obtinguda en el punt 1 i pulseu “Conectar”

• S’obrirà una web amb les accions que Movistar fa sobre tu i les teves dades, juntament amb una opció “Consiento” i “No Consiento” per cada acció.

3.- Per poder modificar el formulari s’ha de pulsar sobre el botó “Modificar estado de derechos”

• Selecciona “No consiento” a totes les accions que vols deixar de patir.
• Pulsa “Guardar Cambios”

I en principi ja no rebràs mai més SPAM al mòvil ni a casa. Perquè carai no donaràn aquesta opció de bones a primeres? Perquè tens tot com a “Consiento” per defecte? Perquè les companyies juguen amb els consumidors d’aquesta manera?

Apa, Salut!

Acabo de llegir una notícia… i veig que vaig una mica tard. El 23 d’Abril del 1982 (Un dia de Sant Jordi com un altre) es va posar a la venta el Sinclair ZX Spectrum. Per a molts informàtics de la meva quinta, aquest aparell va ser el que ens va destetar i ens va introduir en el mundillo dels zeros i els uns.

De fet ja vaig escriure un article semblant curiosament fa un any (gairebé clavat) quan vaig redescobrir i escanejar alguna foto meva de l’època: En Xavi en el seu Spectrum fa 20 anys.
Aquest ordinador va ser tot un revulsiu… sobretot per a les butxaques de la gent d’apeu: amb tot un seguit de característiques que volco a continuació directament de la Wikipedia:

• Microprocesador Zilog Z80 a 3,5 MHz (bus de datos de 8 bits y bus de direcciones de 16 bits). Acompañando al procesador principal estaba la ULA (uncommitted logic array), encargada de realizar funciones auxiliares.

• Dos configuraciones de RAM con 16K ó 48K. Es interesante señalar que, contrariamente a lo que el marketing podría haber recomendado, no se incluían los 16K de ROM de cada máquina. Así, la memoria total de ambos modelos era realmente de 32 y 64kB, límite del direccionamiento de 16 bits.

• Estos 16 KB de ROM incluían un intérprete del lenguaje BASIC SINCLAIR desarrollado por la compañía Nine Tiles Ltd. para Sinclair y que era una evolución del que ya desarrollaran para dos anteriores máquinas comerciales de la marca, el ZX-80 y el ZX-81, y de las que el Spectrum es continuador. En la misma zona de memoria también estaba el juego de caracteres ASCII que utilizaba la máquina por defecto (aunque se podía apuntar a otras zonas de memoria y definir caracteres alternativos) y una zona reservada justo antes de la memoria de pantalla, ideal para EPROMs que se podían conectar en el slot trasero.

• teclado de caucho integrado en el ordenador en el modelo de 16K y en la primera versión de 48k. Un modelo que incorporaba un teclado mejorado mecánico llevó el nombre de ZX Spectrum Plus. El teclado de caucho original oprimía dos membranas con pistas conductoras que servían para detectar la presión. Esta membrana solía ser la parte más frágil del ordenador y era habitual que a lo largo de los años fuera necesario cambiarla hasta varias veces.

• Sistema de almacenamiento por cinta de casete de audio común a 1.200 baudios (la velocidad soportada por el sistema operativo en ROM, pero había juegos que usaban su propio sistema de carga “turbo” a mayor velocidad, aunque algo más propensos a producir errores de carga). Un juego de 48KB tardaba una media de 5 minutos en cargar. Con “turbo”, algo menos. Como periférico adicional, existía una unidad de disco muy primitiva llamada microdrive de uso frecuente entre desarrolladores de software.

En el meu cas, jo tenia el ZX Spectrum +, el de teclat mecànic, 64K (48K + 16K). La cantarinella típica de les estones de càrrega, les falles al final de la càrrega que obligàven a tornar a carregar el joc amb un volum més alt, les partides interminables al Maziacs… La Laia i jo hem crescut amb això, endollats a la tele, tirats per sobre del llit dels meus pares o sentats en una cadireta, passant hores i hores…

Per aquella època el meu pare es dedicava a coquetejar amb la programació, amb els jocs que venien al final de la revista (no, abans les revistes no venien amb un CD de regal… venien amb el codi que picàves tu a mà). Recordo un dia que li vaig preguntar a mon pare que què fèia tanta estona amb el Spectrum, que jo volia jugar… i em va dir que estava fabricant un joc i que necessitava un temps, i que després jugariem. Va passar una estona llarga i quan em va cridar vam passar el reste de la tarda intentant recollir una X que quèia de la part superior de la pantalla a la part inferior sense que toqués al terra… molt simple però efectiu! Carai… -snif!-

Si, estic completament convençut que aquesta andròmina em va captivar i va escriure el meu futur informatic que ara mateix estic patint vivint. D’aquí em vaig passar a jugar amb les peces que conformen un ordinador (sistemes) fins que em vaig cansar i vaig tornar al que realment m’agrada: crear el software
Per últim, per nostàlgics com jo, he trobat una web amb jocs de l’època, classificats per l’any d’aparició, i completament jugables!! Això si, cal endevinar recordar les tecles http://www.zxspectrum.net/

Però el que realment sempre he volgut és un sistema semblant a l’script ràpid però integrat en la pròpia pàgina de LaDragonera, i d’alguna forma tenir una petita administració des d’on poder anar pujant les fotos i no necessitar un FTP (com fins ara).

Un dia l’Anna es va despertar i em va dir que l’ajudés a muntar-se un blog… i una de les coses que volia amb molta insistència era una forma de poder mostrar les seves fotos… I llavors em vaig “liar la manta a la cabeza” i em vaig posar a reescriure l’script ràpid de visualització de fotos. Va quedar molt xulo, pero era un simple substitut modernitzat de l’antic script… si? Doncs no.

La gràcia era que el vaig reescriure tot de nou pensant en l’adaptació a plugin de Wordpress. I aprofitant una de les meves “setmanes sabàtiques” fent una substitució a una empresa, vaig dedicar una setmana a full time per crear un peacho de plugin de Wordpress que funciona amb AJAX, presenta SlideShows, caixa de navegació i fins i tot pestanya d’administració per controlar les fotos penjades i a penjar Que si, que estic molt orgullós d’ell

Així que avui, després de veure que el plugin funciona millor del que m’esperava, i pulir les quatre típiques coses, he substituit l’enllaç a les fotos per una pagineta Wordpress amb la galeria incrustada. Així que dono per estrenada la nova secció de Fotos de LaDragonera.

No caldrà que canvieu els enllaços de Mis Favoritos (molt cregut jo ), la direcció és la mateixa i el botó de la barra del títol segueix funcionant.

No vull despedir la presentació sense donar les gràcies:

• A l’Anna, per criticar a més no poder el sistema i obligar-me a millorar-lo. De fet, no hi ha res millor que un usuari no informàtic per donar èmfasi a les coses que el programador no li dóna massa importància. I a més, per servir-me de conillet d’índies… quan ho llegeixi em tirarà de les orelles
• Al Toni, amb el que vam fer el primer script ràpid i m’ha servit de base algorítmica a l’hora de muntar aquest plugin.
• Al Roca, que en les nostres quedades xerraneres l’he absorvit ensenyant-li la ultima xorrada que el plugin podia fer.

Au, per fi tinc una galeria de fotos com m’agrada! Això si, si veieu alguna falla aviseu-me, que potser no estic per tot.

Salut!

Però la veritat és que mai ha anat bé. Mai hem pogut conectar a una velocitat superior als 5Mb (velocitat de sincronització) i mai hem pogut navegar a més d’1Mb (velocitat final disponible). I estem pagant per una de 20Mb!!

Aquest cap de setmana passat vaig gastar-me els calerons en un router una mica en condicions, un Lynksys WAG200G, pensant que així la cosa milloraria… i així va ser… en part. El router que ens regalava Ya.com, un D-Link DSL-g624t, es calenta com l’infern, sobretot ara a l’estiu, i cada cert temps es penjava. Ara com a mínim no es penja però la velocitat real segueix essent misèria.

Avui he trobat una pàgina molt interessant: http://www.adslnet.es/distancia-adsl.html. Aquesta pàgina, omplit unes poques dades, realitza un informe sobre la qualitat del servei que cal esperar a l’hora de contractar una ADSL. Per un costat, et dóna l’ubicació de la centraleta a la que et conectaries:

I per altra banda et dóna informació sobre quines modalitats admet aquesta centraleta:

Això serveix per descartar certs plans que les operadores posen al nostre abast… en aquest cas, és inútil contractar una ADSL de 20Mb perqué aquesta funciona amb tecnologia ADSL2+ i la centraleta a la que estem conectats nosaltres no en disposa… Però clar, esperàveu que la operadora ho avisés? I és clar que no! Seran cabrons…
Així, es pot arribar a fer un càlcul de les velocitats a les que pot arribar la conexió en circumpstàncies ideals i quines velocitats estimades rebriem a casa:

Curiosament ho clava… Li donarem una bona credibilitat. Així que ara el que em toca és trucar a Ya.com i cagar-me en la mare que els va parir, a més de donar-me de baixa del plan que tinc contractat i buscar-me algun que s’ajusti millor… que ja estic cansat de pagar per una cosa que no tinc.

I el reste ja ho sabeu: si heu de contractar una ADSL consulteu abans aquesta pàgina, que encara la liareu com jo i contractareu un producte que és impossible que funcioni al 100% (i tenint en compte que ells només asseguren el 10% de la qualitat de la línia, es renten les mans).

Resulta que fa un temps que està circulant per la blogosfera un premi, el Premio Blog Solidario, que es dóna als blogs que presenten informació útil o comparteixen el seu coneixement de forma gratuita.

Doncs Emilio, d’Historias de un informático m’ha nominat Syntax Error, el meu blog tècnic

A veure, val a dir que més que ser un premi en tota la regla, ve a ser una cadena de difusió que reconeix la voluntat de compartir coneixement. Així, quan reps el premi, has de premiar (nominar) a com a mínim set blogs més, per a seguir la cadena.

Realment no es tracta només de blogs tècnics, però a mi un informàtic m’ha premiat la meva web informàtica i jo, és clar, he fet el mateix, encara que no fóssin blogs només purament tècnics.

A nivell SEO aquesta cadena és molt útil, doncs genera com a mínim 8 enllaços de la mateixa temàtica (o similar) al teu blog: el que t’enllaça i als set que enllaces tu (que t’hauran de tornar l’enllaç des del seu propi article). Això de rebre enllaços de blogs de la mateixa temàtica al Google li agrada molt, així que a nivell de posicionament és una bona iniciativa

Total, que he estat premiat! iuju!

¿Por qué es divertido programar?. ¿Qué beneficios esperan obtener los programadores?
Primero, por el placer de construir cosas. Al construir cosas, los adultos experimentan el mismo placer que los niños al jugar con el barro, especialmente si construyen cosas que ellos mismos han diseñado.
Segundo, por el placer de hacer cosas que puedan resultar útiles a otras personas. En realidad lo que persiguen es que otros usen su trabajo y lo encuentren útil.
Tercero, por la fascinación de ver trabajar sistemas complejos, que asemejan rompecabezas en los que se integran diferentes piezas y partes móviles, que interactúan entre sí para llevar a cabo las funciones que inicialmente se han previsto.
Cuarto, por el placer de estar siempre aprendiendo al trabajar cada vez en proyectos de características diferentes.
Y por último, por el placer de construir con un material tan maleable y tan etéreo. El trabajo del programador, como el del poeta, se construye de forma sutil desde la materia pura de su pensamiento. Puede construir castillos en el aire, sólo con el esfuerzo de su imaginación. Pocos medios de creación son tan flexibles, tan limpios y fáciles de remodelar, para desarrollar complejas estructuras conceptuales.

Frederick P. Brooks. The Mythical Man-Month

Clavat.