La Dragonera

Dimarts 14 de Juny, rebo una trucada de l’amic Isaac, de moterus: “Vols probar una BMW K1600 de 6 cilindres?” - “Estàs de conya? on i quan?” - “Avui per la tarda”. Bé, d’acord, no va ser així exactament, em va contactar unes setmanes abans, quan estàven planificant, i arribat el dia m’avisa per comparèixer en el punt de trobada.

Així que la Laura i jo arribem amb la nostra VFR 800. Portàven ja uns dies grabant preses en solitari i necessitaven una parella acostumada a rodar plegats. Suposo que la Volta a Espanya de l’any passat els havia acabat de convèncer

Total, en uns minuts ja em trobava rodant a sobre aquest transatlàntic, en solitari per trobar-li el tacte abans de que la Laura pugés al darrera (la seguretat abans que res). Vam enfilar el Coll del Bruc i ja la sensació era de que aquella bèstia, enorme, pesada en parat, era una altra en marxa: Molt suau, de tacte totalment elèctric, amb força des de les 1.500 revs, molt elàstica, molt àgil en aquelles corves tancades en pujada… Realment m’estava quedant encantat amb la màquina…

Vam arribar a la carretera de Ca la Iaia, amb Montserrat de fons i bona varietat de tipus de traçada, obertes, tancades, chicanes, rectes, asfalt variat, amplada considerable… La veritat és que els vaig fer anar prou avall per no baixar-me de la moto… quina comoditat, quina facilitat de conducció…

Arribat a un punt amb bona pinta per plantar les càmeres, vam parar i la Laura va pujar-s’hi. S’hi sentia còmode, però ja de bon principi li va anar trobat els punts negatius, com una posició més a nivell del pilot (i ella és baixeta) així que no podia anar controlant tant bé les traçades com sobre la VFR (on va una mica més alta), i les nanses les trobava mal posicionades, massa avall i sota les cuixes.

Des de la meva prespectiva, aquesta moto no notava l’efecte d’un passatger sobre ella. Seguia funcionant de la mateixa manera, empenyent des d’avall del tacòmetre, igualment àgil… La veritat és que anava gaudint tant de la moto que vaig oblidar-me de jugar amb els enginys que aquest vehicle de luxe porta incorporat, com la ràdio/MP3/USB, posicions de suspensió, GPS, diferents mapes de curves de potència, pantalla elèctrica, tot activable en marxa…

Després de marcar-nos unes quantes passades en varis punts i comentar la jugada, vam acabar a Ca la Iaia amb una CocaCola per fer unes preses de curta distància. Sembla mentida que en un dimarts laboral hi hagués tanta gent allà, així que la nova BMW K1600 va causar prou sensació.

La nostra conclusió és que és la moto ideal per a un Touring d’alt nivell, de fer-se Europa sense inmutar-se, llargues tirades per carretera, sigui per curves o per vies ràpides. La comoditat està garantida i l’habitabilitat es del millor que hi ha ara mateix en dues rodes. Me la compraria? Personalment no, pel simple motiu que per preu (uns 24.000 euros) i per l’ús que li dóno a la moto necessito una sport-touring més petita (vaja, com la VFR 800 que tinc). Però si la feina o la vida em portés a fer 3 o 4 viatges per Europa cada any, llavors seria una companya perfecta de viatge.

Des d’aquí haig de donar les gràcies a l’Isaac per convidar-me a col.laborar en la gravació de la prova, al Francesc per les fotografies i a MotorLux per la posta en escena… També a la Laura pel seu saber-fer en el seient del darrera.

I sense més, a continuació un parell de links necessaris:

• Article de la prova: Prueba nueva BMW K1600 GT en Motorlux
• Vídeo de la prova: Exclusivo vídeo de la nueva BMW K1600 GT
  
• Fotos de la prova a Flickr (conta Motorlux): Prueba Motorlux BMW K1600 GT

I ara, el video final de la prova, gentilesa de Motorlux:

Video nueva BMW K1600 GT from Motor Lux on Vimeo.

Més endavant demanaré permís per penjar el pack de fotos centrat en el dia de la prova de la Laura i jo, i en tot cas editaré aquest article amb l’enllaç.