La Dragonera

Sonant el despertador et poses en marxa. Si, és esgotador, però saps que d’una forma o una altra valdrà la pena. Potser tocarà fer un bon troç de trànsit logístic, però segur que s’haurà invertit en un dels indrets més dolços que hauràs vist. Així que neteja personal, tancar les alforges, i carregar la moto. Lliga-ho bé, que estaràs curvejant sobre 400 kilos entre les cames…

I en arribar, esgotat, potser mullat, potser congelat, sempre cansat, només penses en la dutxa tot agraïnt per enèsima vegada haver reservat un llit i un bany privat. Carregar els intercomunicadors, la primera ronda de piles, desenfundar el calçat i la roba de persona mentre la teva companyia es relaxa sota l’aigua. Cal descarregar les fotos i els vídeos al portàtil, i buidar les targetes de cara a demà… Segur que caldrà el màxim d’espai. Però ara a vestir-se de paisano, després de la dutxa i veure el lloc. Quànts cops seràs aqui?

Al tornar si que ja no notes els genolls. Has caminat, has vist, has inmortalitzat digitalment. Has sopat, potser unes tapes, potser un tall, potser una ració. Recull els carregadors i recorda la segona ronda de piles. Com que ja no sortim, plegueu la roba, embolsar-la i deixar-ho tot el màxim de preparat. “Mirem les fotos d’avui?” “Mira, avui també més de cent xD” “Va, fem un barrido i preparo el mapa de demà” “Què gran haver contractat la tarifa de tethering de Vodafone, a veure què em cobren”. Dibuixa el traçat de Google Maps al mapa Michelin, i revisa a veure si potser a l’últim moment es pot millorar, que sembla que aquí les carreteres blanques estan en millor estat. I ja prou, que estic baldat.

“Conecta el despertador, bonica, que demà serà dels guays“.

Dolces costums, fins la propera.

V’s