La Dragonera

És una experiència interessant ser el nou en una empresa. De cop i volta, després de conseguir fer-te un lloc en una el vent canvia i et converteixes en un extrany en una altra. Altres companys, altres mètodes, altres prespectives, el fet de ser el nou en una nova empresa impliquen tot un seguit de circumpstàncies que, depen de com, poden ser tan positives com fustrants.

Per un costat, en el tema social, ets un desconegut. Als primers dies et trobes fora de lloc entre una gent que ja té l’entorn fet i on cadascú té el seu propi rol. Tu apareixes per allí amb intencions de passar una bona temporada així que no et pots autistar. L’estira i arronsa en aquesta primera fase és delicada, tant pels extrovertits convençuts de que són la peça que falta en el trencaclosques, com pels prudents que esperen la seva oportunitat per fer-se lloc.

Per l’altre costat, en el tema laboral, hi han moltes expectatives creades pels dos cantons. L’empresa espera de tu pacientment que comencis a ser productiu. Dibuixa per a tu una corva d’aprenentatge basada més en l’experiència que en l’individualitat, i en teoria va modificant-la sobre la marxa a mesura que el nou treballador va assimilant metodologies i les peculiaritats. Per la teva part, el teu objectiu dia a dia és mostrar-te productiu amb les tasques i creuar els dits per no espatllar res.

Passat un temps, posa-li un parell de mesos, se’t suposa que estàs en un punt de la curva que ja se’t poden passar tasques més importants. Les expectatives de l’empresa creixen i les teves ganes quasi paranoiques de fer bé les coses et tornen lent i insegur. Has comès alguns errors ja, completament comprensibles, que han estat solucionats amb un somriure per part dels companys. Si fas un recompte et trobes que t’han fet un cop de mà en cadascun dels punts nous que havies de tocar i la teva sensació és que ja podries fer algun vol sol. Decideixes no preguntar gaire més. La lògica és fàcil: si ho poguéssis solucionar sense demanar ajuda… i carai, tampoc és tan difícil! portes anys fent el mateix… I llavors t’encalles en alguna tasca que se suposa fàcil. Saps que és una tonteria, però no hi ha manera. És tan tonteria que no goses preguntar, no per orgull, per vergonya. Ja has preguntat algun cop alguna tonteria i la resposta és igual de tonta, deixan-te aquella sensació de “podria haver buscat una mica més per aquí, joder”.

I enmig de tot aixó t’assabentes que una tasca que vas solucionar tu, una d’aquelles que et guardes amb el carinyo d’haver estat una de les teves fites personals d’èxit inicial, ha provocat un problema greu. De fet, el problema no és del tot teu, perquè una cosa anterior donava a confusió. Però és el teu nom el que apareix.

Curiosament, el mateix matí d’aquest assumpte acabaves de re-solucionar un problema derivat d’una altra tasca que també havies solucionat tu, que per falta d’informació també es podia confondre. Perfecte, dues cagades grosses en poc més de 24 hores. La moral pel terra.

Fets com aquest fan que et qüestionis les teves capacitats per treballar en una empresa puntera. Per un costat, l’empresa t’anima a prendre decisions sobre les tasques del teu dia a dia, amb la frase de “val més actuar i equivocar-se que no actuar”, i els companys s’aixequen de la cadira a la mínima per explicar-te qualsevol cosa que tinguin a les seves mans, sempre amb un somriure. Però per l’altre costat, portes un recompte de totes les cagades en secret, com d’autoavaluació.

Sempre es poden culpar a altres possibles actors de l’escenari, com que tot acaba sent una manca de coneixement del funcionament propi de l’empresa, que l’equip de formació et va donar algunes pinzellades bàsiques i ja et va deixar a la mà de Déu… que has estat durant setmanes demanant feina i ara pregues per que la cua no es faci més llarga… però això només són excuses de mal perdedor. El reste de gent al teu voltant està fent la mateixa feina, independentment del temps que porti a l’empresa. Se’t suposa prou hábil per sortir-ne, ja que has passat tot el protocol de testos i proves per entrar a l’empresa, i molts antics companys teus que creies superiors a tu han quedat fora. Això t’hauria de pujar la moral, però tornes a la terra, davant del teu ordinador, i resulta que encara tens aquella tasca encallada.

I què queda? Doncs aprendre la lliçó i seguir. Faràs més cagades, i de més greus, però aquestes et faran aprendre (encara que sigui a les dolentes) com funciona el sistema i a identificar falles alienes a tu abans de que les arroseguis i les firmis amb el teu nom. Estàs envoltat per gent molt més vàlida que tu i això, en comptes de ser un punt de competitivitat, ha de ser un recolzament per millorar i xuclar coneixements… i esperar que el reste de l’equip ho vegi de la mateixa manera.

Salut i bona feina!