La Dragonera

Alguns de vosaltres ja sabeu de la meva trifulca personal amb ING Direct, “tu otro banco y cada día el de más gente”. Em vaig deixar ensisar pel seu prospecte cansat de pagar per tot a La Caixa. Vaig canviar a principis de l’estiu de l’any passat. Fins l’Agost tot van ser meravelles, doncs no cobren comissions per les meves operacions normals (transferències i domiciliacions) i les tarjetes són gratuïtes.

Vaig canviar totes les contes a allà i vaig engatussar alguns membres del meu entorn per passar-s’hi. Tot era com havia pensat en un “banc”, és a dir, que no et cobrin res (encara que els teus diners no produeixin res). Però tot té un cantó obscur i vaig descobrir-lo en la pròpia carn: quan tens un problema és com parlar amb una operadora de mòbil o d’ADSL, un mur. I ja t’hi pots estavellar tantes vegades com vulguis.

De totes formes, estem en un estat de dret i se suposen certs protocols als usuaris per dur a terme les rèpliques als problemes no solicitats com, posem per cas, una còpia de tarjeta i posterior robatori de (molta quasi tota la) pasta.

A l’Agost l’Esteve i jo vam fer una sortida en moto al País Vasc. La ruta va ser molt maca. Vaig anar amb poc cash per evitar problemes i només vaig treure en 2 ocasions. Doncs molt bé, sóc el Xavi, i típic de mi em van copiar la tarja en un dels dos caixers. San Sebastián, a un Caja Astur del passeig de la Contxa (s’escriu així?). Vam tornar un dissapte i mentre tornàvem i al dia següent (diumenge) em van fer uns reintegraments que em van deixar en negatiu. El dilluns em truca el banc preguntant-me per allò i no confirmo cap operació realitzada. S’anulen les tarjetes (ei! que no me les han robat! que les tinc jo! Que ING no té oficines!!) i comencen a investigar. El Xavi està en negatiu i ells que no em tornen les peles. Les meves trucades sempre són respostes amb llargues o negatives i acabo el mes sense efectiu.

El més curiós del cas és que les meves tarjetes són de dèbit justament per evitar això, i jo tenia 150 euros a la conta, així que és conceptualment impossible que el lladre fos capaç de fer un reintegrament de més de mil euros… Però el caixer ho va permetre i qui ho paga? El Xavi usuari.

Em veig obligat a demanar que em donguin la nòmina en efectiu, que si l’ingressen ING la xucla tota per cubrir el negatiu. Durant el mes següent començo a tenir problemes amb les companyies de serveis. Obro una conta en un altre banc i diuen que em fan el servei de canvi de dominciliacions. Doncs vinga, l’accepto i anem per feina.

Al cap d’un mes i mig ING segueix sense donar-me cap resposta i els operadors via telèfon tenen sempre la mateixa cantarella de llargues. Per seguir amb la meva dinàmica de mala sort el nou banc no realitza els canvis en les domiciliacions i rebo trucades de les companyies de serveis. Aquí es demostra la diferència de tracte entre, per exemple, Gas Natural i Telefònica. En la mateixa trucada d’avis d’impagat de Gas Natural puc realitzar el canvi de domiciliació, potser menys de 5 minuts en total. Telefònica (Movistar) directament em talla la línia, haig de trucar jo, i no accepten fer un canvi de domiciliació i que tornin a passar el càrreg… ni tan sols fer una transferència. Fins al dia següent no puc anar a un banc designat per ells a fer un ingrés i mentrestant la línia segueix tallada.

Al cap de dos mesos ja tinc tot el tema de les domiciliacions solucionat, ING segueix sense donar-me cap resposta que no sigui “Se está investigando” o “No sabemos nada”. Paralelament, la meva conta està en negatiu i això genera unes comissions que arriben als 60 euros. Com que la meva conta no té diners, busquen i troben una altra conta de la que soc co-titular (encara que no la uso per a res) i sablegen d’allà els 60 euros, és a dir, amparats pel contracte que vaig firmar li treuen les peles a una altra persona per aparèixer jo com a co-titular (però en canvi incumpleixen el contracte deixant extreure més peles de les que hi havia en conta).

Al final d’una trucada a ING rebo una resposta curiosa: resulta que fa un mes que tenen la resolució del tema. 4B (l’empresa del servei de tarjetes) diu que els reintegraments es van fer posant el número PIN i que per tant ho vaig fer jo i per tant no em tornen la pasta. I s’acabó. I ING m’ho diu un mes després de saber-ho ells, donant-me llargues.

I a sobre la contable de la meva empresa no pensa en el que porto dient a l’empresa que no m’ingressin res i va i m’ingressa la nòmina, així que ING recupera el seu descobert i per a ells s’ha acabat el problema. I el Xavi sense sou mensual. Olé per la meva sort.

Així que se m’inflen els ous i començo a informar-me per totes les bandes que tinc. El pare de l’Anna ha treballat a la banca i m’aconsella que vagi a parlar amb el Banc d’Espanya. Aquests em diuen que haig de posar una reclamació al servei de reclamacions del propi banc (¿?) i esperar dos mesos una resposta, i si no és favorable o no hi estic d’acord llavors posar la reclamació al Banc d’Espanya. Així que emprenyat per veure la que m’espera en temps poso una reclamació a ING i espero… Paralelament vaig posar una reclamació a la OCU, però no va servir per a res (com a mínim, ni m’han enviat una resposta de “ho hem rebut”).
Durant aquests dos mesos els meus nervis estan a flor de pell i treure el tema és posar-me de mala llet. El pare de l’Anna m’aconsella que pregunti als bancs d’on vaig treure peles i així ho faig: miro els extractes del banc i trobo les dues oficines d’on vaig treure peles, busco els telèfons de contacte i truco. I en una d’elles em confirmen que van patir un sabotatje al caixer en aquelles dates i consegueixo que em donguin el número de denúncia que van posar a la Ertzaintza (o com s’escrigui). Amb aquesta informació amplio la denúncia que vaig fer als Mossos d’Esquadra i la envio a ING. Noves trucades i noves llargues. El comentari de l’agent dels Mossos no té desperdici: “Però creus que farem algo? Nosaltres només ho arxivarem i punt”. Per flipar.

Al cap d’un mes, veient que la cosa no varia envio una solicitud a l’Ertzaintza per mail demanant còpia de la denúncia i a més els truco, i em diuen que com que no sóc el titular de la denúncia no em poden donar cap informació més, però al cap de poc m’envien un mail dient-me el mateix però oferint-me enviar-me un certificat conforme hi ha una denúncia per còpies de tarjeta al caixer d’on vaig treure peles i d’on suposadament me la van copiar.

El termini de 2 mesos es cumpleix i em dirigeixo al Banc d’Espanya amb un bon totxo de documentació. La dona d’allà es queda flipada pel meu cas i per la documentació que adjunto (inclús les factures de telèfon). La reclamació queda posada i tenen 4 mesos per respondre. ING segueix sense respondre i passa Nadal sense novetats.

El divendres passat, després de 5 mesos de tot el tema i un mes i mig després de fer la reclamació al Banc d’Espanya em truca una noia d’ING disculpant-se per tot el follón i dient-me que em tornaran la pasta que em van robar i les comissions i interessos, i que si estic conforme ho finalitzen així i jo haig d’anular la denúncia. Jo que li dic que de conforme res, que m’he gastat molta pasa en telèfon i en temps i que de treure la denúncia res fins que no tingui totes les peles perdudes a la mà. El mateix divendres tenia abonades les peles del telèfon (casi 28 euros) i el dimarts ja tenia les peles a la conta un altre cop. Avui ja ho tinc tot traspassat i procediré a tancar la conta amb ING.

La història s’ha acabat, he recuperat els meus diners (amb els que tancaré el deutes que tinc per culpa d’aquest marrón) i des-recomano ING a tothom.

ING et dóna uns serveis prou bons per tenir la teva nòmina allà, però a l’hora de la veritat, quan es planteja un problema seriós en el que el banc hauria de vetllar pels seus usuaris, la presunció d’inocència no existeix. Les investigacions no es duen a terme. Les trucades no tenen resposta. El temps passa i la sensació de l’usuari és de que l’han timat. Han passat 5 mesos i he recuperat els diners perqué he seguit els passos protocolaris, i ha estat la reclamació al Banc d’Espanya la que ha forçat la resolució del tema.

Compte on poseu els vostres diners.

ING, un banc que fa fresh-face banking

Qué fer davant d’un problema amb un banc:

1. Enviar una reclamació al servei de reclamacions del propi banc, amb certificació de Correus. En teoria és un departament independent del propi banc. La màxima documentació possible, incloent denúncia a la Policia.
2. Esperar una resposta 2 mesos.
3. Anar al Banc d’Espanya amb la mateixa documentació i a més la reclamació enviada (i el certificat de rebuda) i posar una reclamació al banc. Presentar també les factures d’absolutament tots els gastos derivats del problema, com factures de telèfon, gastos de fax, enviaments certificats…

Notes a tenir en compte:

1. Les reclamacions al Banc d’Espanya no són vinculants, és a dir, el banc reclamat pot passar-se pel forro la resolució del Banc d’Espanya.
2. Al començar un protocol de reclamació s’ha d’armar-se amb mooooooolta paciència.
3. No creure’s res del que et digui la operadora amb la que parles per telèfon.
4. Si tens alguna forma d’investigar pel teu conte, fes-ho.
5. Per la meva experiència, és molt més eficient l’Ertzaintza que els Mossos d’Esquadra.
6. Les persones al teu voltant no es mereixen la teva mala llet.

Salut!