La Dragonera

Repassant els llocs que tinc registrats al meu lector RSS he trobat una introducció a un article que m’ha fet aturar-me i llegir amb atenció… és una bona forma d’explicar l’hipocresia amb la que “el primer món” tracta el que no és com ell… i ho deixa ben retratat:

A los musulmanes ricos les llamamos árabes y a los musulmanes pobres les llamamos moros. A las dictaduras pobres les decretamos bloqueos y les recetamos democracia y a las dictaduras ricas les vendemos tecnología y les compramos petróleo. A los terroristas pobres los encerramos en guantánamos y a los terroristas ricos les mandamos embajadas y les ofrecemos alianzas de civilizaciones. En Occidente somos así: de un etnocentrismo mercantil y egoísta que reserva los discursos morales y los derechos humanos sólo para aquellos que no tienen con qué pagar el visto bueno a sus transgresiones.

És tracta del primer paràgraf d’un article d’opinió al diari ABC en la seva edició digital, firmat per un tal Ignacio Camacho. Independentment del sentit o l’intenció amb que escrigui el seu texte, l’ús d’aquests exemples em sembla d’allò més encertat per ilustrar com d’hipòcrita pot arribar a ser qualsevol govern, quan pot o quan no pot extreure’n beneficis d’un altre ent, sigui un altre govern o una persona.

Senyors, el màrqueting i la publicitat estan guanyant la guerra al seny i al sentit comú. No pot ser que un mateix colectiu o la mateixa persona sigui classificada segons el benefici que en podem extreure’n. Si s’etiqueta d’aquesta manera, què esperem que es digui de nosaltres? Cultura, senyors!