La Dragonera

 Aquest dissapte el Santa i jo vam anar a provar un parell de Kawasaki, una ER-6n el Santa i una Z-750 jo. Com que ell encara va limitat no vam canviar-nos la montura, així que només puc parlar de la Kawasaki Z-750.

Vam anar-les a buscar a Sabadell, on ens les deixàven a la nostra bola a partir de les 10 del matí fins a la una i mitja de la tarda. Així que vam aprofitar per pujar per la carretera de Sant Llorenç Savall, un voltet fins Sant Feliu Sasserra i tornar per Oristà, Navarcles i la carretera de Talamanca. Total, un espectacle de curves per provar aquest parell de motos, una tranquileta i una amb prou mala llet

A continuació, les meves impressions sobre la Kawasaki Z-750

La meva experiència amb la Kawasaki Z-750

Tot just al seure sobre la moto em trobo amb una sensació similar a quan vaig provar la nova Ducati Monster, el cul molt aixecat, en una postura molt racing. Engego el motor i sorprén la finura. Embrago la primera i quasi sense notar-se aquesta entra. Arrenco i amb molta finura es posa en marxa. Vaig quedar meravellat de la suavitat del motor, sense cops, sense ranquejar, entrant les marxes sense cops…

Vam sortir de Sabadell enfilant la Gran Via direcció muntanya. Finíssima la Z750 a nivell de motor, a partir de mig règim sembla que comença a vibrar. La moto no amaga gaire la seva herència de R: el motor demanant guerra, la temperatura altíssima, les suspensions ultradures i el seient incòmode i dur com ell sol. Però bé, no vaig a fer una ruta de 1000 kms, anem a provar-la per carretera de curves

Enfilem la carretera de Sant Llorenç i la Z té ganes de còrrer. Li dic que dibuixi bé la trajectòria em em fa cas. Em barallo molt al principi contra l’efecte giroscòpic que mostra quan entro fregant el fre en les curves. Els pneumàtics Dunlop no em dónen massa confiança, sembla que triguin tota una vida en calentar-se i deixar de patinar. Però tot i així el ritme va pujant i pujant. Finalment em trobo enllaçant curves a dreta i esquerra en segona a règim mig-alt, treient genoll, com si fos la meva moto de cada dia… Carai! Si no pesa!

Al arribar a Calders, decidim pujar una mica més amunt, direcció Sant Feliu de Sasserra, i ens trobem amb la desagradable sorpresa de que la carretera està en bastant mal estat: l’estàn reasfaltant… Així que en comptes de tornar pel mateix lloc girem cap a Oristà i una mica de C-25. Durant aquest tram amb bots i forats ho vaig passar malament, ja que tenint els amortidors tan durs, aquests no tragàven i transmetien tota la ondulació al meu cos… i si juntem amb uns pneumàtics horribles, doncs el tram era com anar per una pista de gel. El tram següent anant a buscar la C-25 ja va ser més divertit, amb curves molt sinuoses en pujada, ideals per mantenir la velocitat constant i anar vasculant el cos. La Z es mantenia molt noble amb els canvis de direcció a velocitat contínua. Al arribar a la nacional vaig aprofitar per provar les recuperacions en sisena velocitat per tal d’adelantar els típics camions… Com es noten els 150cc de més que té la Z respecte la GSR! En un moment em posava a 170 sense baixar marxa! Bon motor, si senyor.

I deixàvem el tram divertit pel final, un Navarcles - Terrassa per la carretera de Talamanca, àmpliament coneguda, ideal per provar motos i comparar sensacions

El tram Navarcles - camí de la pedrera està acabat d’asfaltar i encara hi han restes de gravilla, però tot i així vaig mantenir el meu temps de 8 minuts Navarcles - Talamanca. Les baixades de ritme en trams perillosos es contrarresten amb les majors capacitats de motor de la Z, així que em trobava tumbant la moto i acelerant després de les curves com mai. Les suspensions més dures i la aparent major potència de frenada són tot un punt a favor. Els pneumàtics Dunlop sembla que van començar a tenir ganes de calentar-se i les tumbades ja eren més pronunciades. El tram Talamanca - Terrassa ja va ser més impressionant. Vaig apretar-la tot el que vaig poder i potser ha estat el cop que he anat més ràpid per aquest tram, amb plegades impossibles, apurant i creuant la roda, i la Z comportant-se com una reina.

Conclusió

La Kawasaki Z-750 és una bestia vestida de naked (toma joc de paraules). Es nota l’herència de les seves germanes esportives amb la qualitat de les peces (dobles frens de disc lobulats, amortidors invertits, posició racing, …), i això fa que sigui una moto molt efectiva en carreteres de curves, revirades i sinuoses. Els pneumàtics Dunlop  amb els que va calçada són una patata: triguen molt a calentar i no dónen sensació de seguretat. Però que sigui tan esportiva fa que la comoditat quedi penalitzada. No faria mai una tirada llarga amb aquesta moto, i el passatger no estarà gens còmode. Sota la meva opinió es tracta d’una moto per gaudir en les sortides de dissapte al matí, sol, i vestit amb un bon mono de cuir.

L’anègdota

Sembla que hi ha una plaga de tractors assassins. Després que l’Isaac i el Francesc en patíssin un en una de les seves excursions, nosaltres també en vam trobar un prop d’Oristà

Salut i V’s!