Tag: Catalunya
La dignitat de Catalunya
per Xavi el 26 de novembre de 2009, sota General amb 557 lectures
Avui 26 de Novembre de 2009 la premsa catalana ha organitzat una iniciativa pionera en la democràcia espanyola. 12 diaris de publicació catalana han signat i difós una editorial conjunta per posar de manifest el malestar català en vers les amenaces que les filtracions de les reunions del Tribunal Suprem ens desperten sobre el resultat de l’Estatut de Catalunya que es va construir, referendar i aprovar.
No és un bon moment per Catalunya. Allà on vaig trobo postures fortes, tan d’un cantó com de l’altre, uns amb els que estic molt d’acord i d’altres amb els que aventuro discusions dures. Però la inmensa majoria són visions endurides, exemples clars de que la famosa paciència catalana sembla tenir fi.
No és normal tenir un document d’indentitat d’un pais del que no em senti identificat, no per la riquesa plural del mateix, sinó per l’odi de la meva cultura que sento de la boca de molts espanyols, resideixin on resideixin. Dialogador i centrista com sóc, intento trobar un punt mig a les postures confrontades però ara ja, després de tant de temps, em queda la sensació d’haver sobrepassat el límit de les cessions i em sento fart d’haver de defensar la meva cultura i el meu poble davant dels atacs directes provocats per la desinformació i l’engany al que és sotmès el reste de l’estat espanyol.
A continuació, només per ànim de la difusió, cito el manifest que avui es publica a la premsa catalana. Que cadascú en tregui la seva pròpia opinió.
continua llegint…
Visca Catalunya
per Xavi el 11 de setembre de 2009, sota General amb 625 lectures
Tal dia com avui, Catalunya va perdre la seva ciutat principal, Barcelona.
Així doncs l’11 de setembre de 1714, el duc de Berwick donà l’ordre d’assalt total. A la matinada les forces hispano-franceses llençaren un gran atac sobre la muralla de llevant mentre les andanades de l’artilleria feia estralls entre els defensors.
No coneixo cap altre cultura que en la seva diada celebri una derrota. Vam perdre el Consell de Cent, la Diputació, els Braços, les Corts… Tot el que vam trigar tant en crear i tot el que vam suar per aconseguir, tot escapçat per les forces hispàniques.
Avui reclamo el catalanisme casolà, no violent, el que es porta a la sang, el del pa amb tomàquet i l’all i oli, que el mostrem sense pudor i, tal com hem estat sempre, defensem la nostra identitat en converses de sobre-taula, sense crits i sense esbufegs.Treguem les banderes, ensenyem que som catalans i que estem orgullosos de ser-ho.
Visca Catalunya!
