La Dragonera

Ha estat un estiu molt mogut, entre la sobredosi de feina, les setmanes de vacances saltejades on ni descanses ni rendeixes, amb varis viatges tant volant com sobre la moto…

Ara, al bell mig del Setembre, em costa fins i tot d’enumerar els events als quals hem assistit tant la Laura com jo, coincidint amb bona quantitat de companys i passant bons moments gaudint del que més ens agrada.

Seria ja massa deixar passar l’ocasió per rememorar d’una sentada alguns dels moments d’aquest estiu… Hi ha material, el que no hi ha massa és temps per dedicar a fer els resums i les cròniques habituals. A alguns els afecta la crisi, a mi m’afecta la sobredosi de feina… Però tanmateix, alguna cosa ha sortit del banc d’edició, i si em permeteu, després del salt us penjo un parell de videocròniques que he anat fent i que per una cosa i una altra no he arribat a penjar aquí.

continua llegint…

El cap de setmana del 2 i 3 de Juliol vam participar al Ritmo 2, la segona quedada anual de Moterus.

Unes 80 motos dividides en grups petits anàvem creuant Catalunya, Aragó, Navarra i el Pirineu francès per trobar-nos tots a Batzan, Navarra.

Com sempre, una experiència brutal, coneixent ports nous per a nosaltres com el de Larrau, i paratges increibles com la pujada de Roncal cap a munt. La tornada va ser sui gèneris travessant Aubisque, Tourmalet, Aspin i Portillon, ruta que ja coneixíem però que en aquest tercer cop per fi ens acompanyava un Sol espectacular i vam poder gaudir de les vistes que mai encara havíem vist.

Com no pot ser d’una altra manera, anàvem amb la càmara endollada, així que a continuació penjo la Videocrònica, en la meva línia, també visible a la meva conta de Vimeo

Ritmo II - Julio 2011 from Dracco on Vimeo.

Després del salt, les fotos que la Laura va anar fent, i que estan penjades al meu Flickr.

continua llegint…

Sortir sol a la carretera en general no és una bona idea. No saps mai què et pot passar i si trobar-te sol pot suposar la diferència entre que et reculli una ambulància o un cotxe fúnebre. Però deixant el gafe a part, sortir sol també et permet marcar-te el teu propi ritme, parar quan realment ho necessites, l’estona que vols i no més, variar la ruta quan tens més ganes de curves o abandonar quan ja no pots més. És básicament una classe autodidacta, on pots probar totes aquelles tècniques que voldries però no t’atreveixes quan rodes en grup, sigui per vergonya, per ritme o pel que sigui.

Aquest dissapte passat tenia ganes d’estirar les cames, i de deixar estirar l’VTEC una mica, que tot i que amb la Laura gaudeixo de la carretera com mai, aquesta Nazgul necessita de quan en quan una estirada de vàlvules

Aquest article és una petita crònica de la sortida.

continua llegint…

Sortida el 5 de Març amb foreros de la Honda VTR 250 FanSite per la part Centre - Nord Est de Catalunya, bàsicament d’Hostalric a Sant Hilari Sacalm per Arbúcies, a Anglès per Osor, Les Planes, Rupit i un Santa Fe del Montseny per tornar a Sant Celoni.

Una sortida molt maca, amb bones curves i amb final nevat al Montseny.
Aquí, la meva video-crònica:

Salida VTR 250 Catalunya Centro-NE from Dracco on Vimeo.

Avui 26 de Novembre de 2009 la premsa catalana ha organitzat una iniciativa pionera en la democràcia espanyola. 12 diaris de publicació catalana han signat i difós una editorial conjunta per posar de manifest el malestar català en vers les amenaces que les filtracions de les reunions del Tribunal Suprem ens desperten sobre el resultat de l’Estatut de Catalunya que es va construir, referendar i aprovar.

No és un bon moment per Catalunya. Allà on vaig trobo postures fortes, tan d’un cantó com de l’altre, uns amb els que estic molt d’acord i d’altres amb els que aventuro discusions dures. Però la inmensa majoria són visions endurides, exemples clars de que la famosa paciència catalana sembla tenir fi.

No és normal tenir un document d’indentitat d’un pais del que no em senti identificat, no per la riquesa plural del mateix, sinó per l’odi de la meva cultura que sento de la boca de molts espanyols, resideixin on resideixin. Dialogador i centrista com sóc, intento trobar un punt mig a les postures confrontades però ara ja, després de tant de temps, em queda la sensació d’haver sobrepassat el límit de les cessions i em sento fart d’haver de defensar la meva cultura i el meu poble davant dels atacs directes provocats per la desinformació i l’engany al que és sotmès el reste de l’estat espanyol.

A continuació, només per ànim de la difusió, cito el manifest que avui es publica a la premsa catalana. Que cadascú en tregui la seva pròpia opinió.
continua llegint…

Tal dia com avui, Catalunya va perdre la seva ciutat principal, Barcelona.

Així doncs l’11 de setembre de 1714, el duc de Berwick donà l’ordre d’assalt total. A la matinada les forces hispano-franceses llençaren un gran atac sobre la muralla de llevant mentre les andanades de l’artilleria feia estralls entre els defensors.

HistoriaDeCatalunya.net

No coneixo cap altre cultura que en la seva diada celebri una derrota. Vam perdre el Consell de Cent, la Diputació, els Braços, les Corts… Tot el que vam trigar tant en crear i tot el que vam suar per aconseguir, tot escapçat per les forces hispàniques.

Avui reclamo el catalanisme casolà, no violent, el que es porta a la sang, el del pa amb tomàquet i l’all i oli, que el mostrem sense pudor i, tal com hem estat sempre, defensem la nostra identitat en converses de sobre-taula, sense crits i sense esbufegs.Treguem les banderes, ensenyem que som catalans i que estem orgullosos de ser-ho.

Visca Catalunya!