La Dragonera

I només des de l’espai es pot contemplar la Ciutat Comptal, Barcelona, com un niu de cuques de llum cibernètiques. Atrafegades en les seves vides, dormides, despertes…

Font original: Magistra, Flickr.

Portes kilòmetres a l’esquena, anys fonen-te amb la màquina que t’empeny pel món, absorvint les sensacions amb els cinc sentits. El soroll i les vibracions et parlen de la teva extensió motoritzada, informant en tot moment al teu cervell, sense necessitat de treure’m la vista de sobre. El paisatge només és l’escena. El protagonista ets tu lliscant en la meva inmensitat asfaltada. No cal públic. No cal banda sonora. El Sol es pondrà i tu seguiràs recorrent-me fins a la fi dels teus dies. Sóc la teva traçada. Sóc el teu perill. Sóc el teu plaer. Sóc la teva vida i puc ser la teva mort.

Sóc la carretera.

(cc by-sa) Xavier Arnaus. Rodalies de Cardona. LaDragonera i Flickr.

L’asfalt avança ràpid sota els pneumàtics. La velocitat converteix la línia discontínua en un surc blanc sense interrupció. Senyals que passen ràpid al teu costat, que has de tenir sempre en compte. Imprevistos en la trajectòria. La concentració et deixa en un estat d’atenció permanent, amb la ment enfocada a la tasca. No hi han distraccions. No hi han pensaments fora de la moto i l’asfalt. La vista endavant, els ulls atents i els músculs en tensió.

(cc by-sa) Xavier Arnaus. Nueva Honda VTR 250. LaDragonera i Flickr.

De vegades sorprèn més un pati interior que no pas una façana d’un edifici. Quan això passa, no hi ha forma que marxi la idea que t’estàs perdent la meitat de la ciutat, que hi ha racons que mai arribaràs a veure. Tenir la sesació que d’un moment a l’altre apareixeran uns cavallers sota el gran portal mentre et refresques amb una cervesa, no té preu.

(cc by-sa) Xavier Arnaus. El Jardí de la Cervesa. LaDragonera i Flickr.

Els temps es modernitzen. I mentre que al principi era una casa familiar, la necessitat o el plaer l’hauria abocat al servei de restauració, primer la planta baixa i més endavant la superior. Gràcies, però, per mostrar-nos un interior clàssic i acollidor, mentre assaborim unes bones Pfannekuchen.

(cc by-sa) Xavier Arnaus. La casa de les Pfannekuchen. LaDragonera i Flickr.

Les barques lligades a port, veient la tempesta com s’apropa per les muntanyes verdes que desemboquen directament al mar. Una postal visual difícil d’oblidar. El verd intens, el gris furiós, el blau brau, l’olor a aigua marina.

(cc by-sa) Xavier Arnaus. Des del Passeig. LaDragonera i Flickr.

Mil corves, mil metres sobre el nivell del mar, i molta set sota un Sol de mil dimonis… Certes convinacions sorprenen per la seva originalitat i per la seva utilitat.

(cc by-sa) Xavier Arnaus. Penitència Catalana. LaDragonera i Flickr.

I fins i tot, enmig d’una ciutat moderna i cosmopolita, podem trobar-nos un molí erigit enmig d’un parc. Et pares, l’observes, imagines temps passats quan el molí estaria produint sense parar enmig de tant verd… Són imatges que se’t graben a la retina.

(cc by-sa) Xavier Arnaus. Bremen. LaDragonera i Flickr.

Les curves s’enllacen les unes amb les altres, en un continu serpenteig, zigzaguejant sobre la línia grisa d’asfalt… i en qualsevol moment gires el casc per assaborir el paisatge que a banda i banda s’aixeca, i trobes bells llocs, petits pobles, boscos frondosos i el verd… un intens i meravellós verd que ho envolta tot. M’encanta Guipúzcoa.

(cc by-sa) Xavier Arnaus. Aia. LaDragonera i Flickr.

… i allà, enmig del mar, s’alça una petita illa, comunicada amb terra ferma per un pas esglaonat. Un petit regne rocós, silenciós, però carregat d’història, com si les parets expliquéssin les tretze campanades del desig, o les plegàries de fertilitat… però segurament són els esperits de  les bruixes que encara vaguen per les coves de la roca, maleïnt la Inquisició.

(cc by-sa) Xavier Arnaus. San Juan de Gaztelugatxe. LaDragonera i Flickr.