La Dragonera

Et despertes lleugerament només per comprovar que ja comença a sortir el Sol. Són les set i poc del matí. Sents el carrer com comença a tenir ja una mica de trànsit, però és només una remor de fons. Estàs sol al llit, així que la teva parella ja està en marxa però en silenci, que ni l’has sentit llevar-se… Encara queden tres quarts d’hora per aixecar-te, i és just aquest moment el que gaudeixes més: encara endormiscat, encara amb la fresqueta de la nit rondant per l’habitació, encara amb temps per fer una mica el ronso, amb tot el llit per a tu…

I de cop un camió arriba just a sota del balcó. Porta música Reggetón a tot drap. No para el motor diésel tan sorollós típic dels camions vells i desgastats. Obres els ulls, mires el rellotge i encara són les set i mitja. Mare de Déu, què és això? Es comencen a sentir veus cridant, sudamericanes, extrangeres, juntament amb forts cops metàlics, com si colpegéssin i arrosseguéssin valles metàliques per tot el carrer, amunt i avall. El soroll és insoportable. Et lleves de mala llet i vas a la finestra, i et trobes als deu o dotze treballadors sub-sub-sub-contractats per quatre rals que els importa una merda que tu estiguis dormint. I pobre de tu que els diguis res, que et salten amb “estoy trabajando y tu durmiendo”… que et fa pensar “tu no tens ni puta idea del respecte, egoista amargat de la vida”.

I mentrestant el camió encès, la ràdio a tot volum, els tios cridant, les valles metàliques arrossegant-se per terra i encara falta mitja hora per que sigui l’hora oficial de que comencin a treballar. Posen en marxa les mini-excavadores i van amunt i avall, com si juguéssin, perque van buides, amb els tius rient i les pales buides. Es diverteixen, a les set i mitja del matí, quan a ple estiu el reste dels mortals intentem mantenir l’humor si treballem, provem de dormir si no treballem, i amb el que costa mantenir els crios dormint ara que no tenen escola encara… i ells, ben d’hora, orquestrant una cacofonia de sorolls… I encara els queda mitja hora per començar.

Potser pot córrer pel cap alguna cosa com “bé, serà per fotre, però a la tarda et fots una siesta i ja està”. Doncs no, perqué tampoc tenen cap cura al treballar, tirant tubs de metall al terra sense cura, cridant-se de punta a punta del carrer…

Barcelona a l’estiu és insuportable. La calor t’obliga a tenir les finestres obertes. La crisi (per dir alguna cosa) obliga a l’ajuntament a sub-sub-subcontractar formigues treballadores sense cap respecte humà, sense cap respecte horari, que vacilen als veïns del carrer on treballen, que diuen guarrades a les noies (i nenes) que passen, …

Indignant. Senyor Hereu, alcalde de Barcelona, tenint en compte la quantitat de gent que busca feina, no podria potenciar a la gent amb un mínim de sentit comú? I a sobre, des del llit, em ve al cap la idea de que aquesta gent cobra a  final de mes dels meus impostos. Estic realment indignat.