La Dragonera

Qui em coneix sap que des de petit he estat perdent-me per la muntanya. Comences fent el crío jugant entre els arbres, continues fent expedicions amb els amics, acampades, més endavant les expedicions ja són en moto… La natura i jo hem tingut una bona relació i un dels punts que sempre he estat desitjant ha estat, justament, tenir un vehicle 4×4 i poder fer un volt al meu aire per la muntanya. De fet, cada cop que he estat en fase d’adquisició de cotxe he valorat la idea del Tot Terreny, com va ser el cas d’un Terrano, després la possibilitat de comprar un Patrol entre els amics i més endavant a punt de comprar un Suzuki Samurai jo solet… Sempre ha estat la espina clavada, assaborint els petits moments en que el Juli, un enamorat de la muntanya, campinguista empedernit, es comprava els seus 4×4.

Després de 15 anys de tenir clar que un dia aquest oci es cumpliria, finalment ha arribat, com a cotxe de tot-ús familiar, gentilesa d’un altre canvi de’n Juli. Per Fi!

continua llegint…

Va ser fa un any que en Lluís ens va venir amb una nova idea de les seves. Volia fer un regal molt especial a l’Ingrid, la seva dona i la nostra amiga. Grabariem un CD amb unes cançons triades per cantar-les nosaltres (i el reste del cercle d’ella). La idea l’engrescava i ens va anar contagiant a tots. De fet, a l’estiu era tema de conversa recorrent quan l’Ingrid no podia sentir-nos. A principis de Gener, ja amb el temps a sobre, vam posar-nos les piles… davant del micro!
Nosaltres, la colla de Talamanca, ja estem acostumats a deixar-nos fotografiar pel paparazzi de turno, així que ja va sortir de nosatres mateixos grabar-nos mentre enregistràvem els talls, un “Making Of” que li diuen ;). I al final hi havia prou material per muntar a més un parell de “videoclips”, un per cada cançó en les que vam participar.

Potser seria un abús publicar tots els talls de video que vam arribar a muntar (Bed of Roses, Bury me Deep i el Making Of), però aquí en penjo dues: Mala Vida i Santiano (Iseó!)
continua llegint…

Talamanca és un poble situat al Bages, a uns 50 kms de Barcelona i a uns 20 kms de Manresa, en el kilòmetre 27 de la carretera BV-1221 que creua el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Es tracta d’un indret enmig de la frondositat que ens dona el Parc Natural i amb una vista increïble de Montserrat. Els que hem format part de la colla del poble sabem que es tracta del nostre racó de pau per excelència, on ens retrobem per passar bons moments de calma o d’esbarjo.
Fa uns anys l’Esteve Llop va escriure una breu història del poble i la vam penjar a l’antiga versió de LaDragonera. Avui, la rescato per mantenir viva la procedència i saber d’on ve aquest poble tranquil a les portes del Parc.

continua llegint…