La Dragonera

A vegades per molt que t’esforcis la ment et presenta les imatges que vol. Simplement són reflexes d’enyorances, o inquietuds que adopten formes i moviments. Et desperten per les nits, et fan fer voltes i voltes, i et delaten amb unes bosses als ulls de bon matí.

A vegades sembla que no hi ha sortida, que tot l’esforç que hi poses no té cap sentit ni serveix per a res. Però això no és veritat. Cada petita passa és un centímetre més a prop de l’objectiu, per molt lluny que aparenti. Un mateix no és capaç de ser conscient de la distància recorreguda, però els demés, tenint en compte que l’escorça no és el nucli, veiem que ja hi ha un món totalment nou obert al davant.

La ment juga males passades. S’ha de ser conscient que quan es produeix un canvi brusc i involuntari, i es pren una desició conscient, el subconscient s’ha d’aclimatar encara, i això no passa d’un dia per l’altre. Sona a tòpic, però la realitat és així. No som màquines. No podem desfer-nos del passat d’una plomada. El cor havia agafat forma i ara ha de tornar a ocupar tota la caixa toràcica. Cal tenir paciència. Cal mantenir la voluntat que et va fer prendre la decisió de seguir endavant sense mirar enrera. Cal acceptar el contexte tal com és i seguir sent Harry el Dur fins que el subconscient entengui que ara ja ets un individu amb prespectives individuals.

No cal enganyar-se, no és un joc que puguis desar al calaix. Les llàgrimes voldran aflorir, certs llocs romandran encara grisos, i seràs incapaç de certes coses. La distància entre la façana i la realitat serà la mesura del propi progrés. I quan finalment s’acosti al zero podràs dir que ja ha passat.

I tanmateix, amb algun any de distància, et lleves un dia amb el regust amarg del record, però aquesta batalla està prèviament guanyada, perque has seguit empenyent des de llavors i ara ja no et poden moure del camí que tu mateix t’has marcat. I aquest nanosegon de tristor i melancolia es dilueix en el còctel d’orgull de l’autosuperació. Tot són ingredients. Tot forma part del procés.

Tingues força i perseverància. No ets culpable. Ja no t’ha d’importar si ets víctima. Simplement, forma part del passat. Ara és el minut zero. Time Zero. Ànim.

Perdoneu, però algú ho havia de dir. Una abraçada de cor.