La Dragonera

Dos dies de curves per nosaltres sols, la Laura, la Nazgul i jo, per deixar-nos encisar pel verd i per les muntanyes.En aquest article, una petita crònica i l’habitual sel.lecció de fotos.

Vam reservar-nos un parell de dies i un allotjament per passar la nit a Latour de Carol. Amb això, vam muntar una ruta (visita-la a Moterus) pujant pel Montseny i la carretera de Rupit, per passar a França per Molló, i d’allà fer unes carreteres locals franceses fins arribar a Villefranche de Conflent, visitar aquest poble enmurallat i amb aspecte mitgeval, i anar a buscar el llit a Latour de Carol. Aprofitant on èrem i que no hi havien plans pel dia següent, vam guardar el GPS i el mapa, i vam fer de memòria un Puymorens i Pas de la Casa per entrar a Andorra a fer unes quàntes compres, i baixar pel Coll de Jou, la carretera de Cardona i la nacional C-55/C-58.

Vam tenir algun problema de configuració a la càmara, que l’havia deixat en mode “Fotos d’event a l’interior d’un local fosc”, o ISO 800 i balanç de llum incandescent, així que tenim les fotos granulades i blavoses, que no fan justícia a la bellesa dels paratges que vam recòrrer.

Les carreteres, tot i la tempesta de la nit anterior, estàven en prou bon estat, amb algunes pedres al mig però sense inconvenients amb el ritme touring que portàvem. La qualitat de l’asfalt era prou bona fins arribar a França, on el primer tram fins Prats de Molló i també des de Amélie-les-Bains-Palalda a Bouleternère era pèssim. Vam ensopegar un parell de cops amb accidents, un just abans d’arribar a Prades i un dins d’Andorra. El primer estava causant unes cues d’espant, i tirava per llarg amb helicòpters al mig de la calçada, obligant-nos a tots a fer una carretera terciària per la muntanya (amb escenes èpiques de milers de cotxes fent cua i aturats per no caber-hi per aquelles corves). La d’Andorra era el típic motorista per terra havent impactat contra un cotxe per darrere, i pintava molt malament. Tanmateix, nosaltres sense novetats, vam buscar-nos rutes alternatives i vam sortir del merder.

Finalment, amb un somriure d’orella a orella, 667,4 kms de gaudir de la moto, donant gràcies de viure en un dels països més bonics del món.

A continuació, una petita sel.lecció a la meva conta de Flickr: